Els primers minuts de la pel·lícula El caballero verde, escrita i dirigida per David Lowery, fan la sensació de pel·lícula feta amb pocs recursos, una d’aquelles cintes de baix pressupost que passen pels festivals de cinema i sobre la qual després no se’n torna a sentir a parlar. És, almenys, la impressió que vaig tenir assegut a la butaca de l’Hotel Melià durant la projecció de la pel·lícula, en la sessió de cloenda del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (no participava a concurs). Ara bé, només va ser una impressió puntual, potser buscada pel seu director, perquè la història que ens explica té l’essència de les velles llegendes compartides de forma molt planera, sense grans artificis.
I quina gran sorpresa va ser aquest caballero verde. Lowery agafa la història medieval de Sir Gawain i el cavaller verd i en proposa una versió personal i nodrida d’elements fantàstics. El protagonista és, doncs, Gawain (Dev Patel), cavaller de la Taula Rodona, fill de la fetillera Morgause i nebot del rei Artús. Per la celebració de Nadal, apareix al palau reial una mena de monstre, el cavaller verd, muntat a cavall i amb una gran destral. Davant els presents, demana que algú el derroti d’un cop i es quedi amb la seva arma, a canvi que qui ho aconsegueixi haurà d’estar disposat, just un any després, a anar a la seva recerca per les terres del nord i rebre un cop per part d’ell.
Sir Gawain és el valent que fa un pas endavant, amb l’objectiu de guanyar fama i honor. El cavaller verd -recordem, una criatura fantàstica- no hi oposa cap resistència, sap que no pot morir encara que perdi el cap i sap també que un any després podrà tornar-li el cop. Aquest any passa molt ràpid i Gawain haurà de fer camí per complir la seva paraula, li ho exigeix el rei Artús, i en aquest viatge és on rau la màgia d’aquesta pel·lícula que es podrà veure a partir del 28 d’octubre a la plataforma d’Amazon Prime.
El caballero verde conté diverses històries que coneixem gràcies als personatges que Gawain es va trobant. Són personatges realment inquietants, fascinants. El director podria haver apostat per una versió molt més artificiosa, amb grans criatures aterridores, amb impactants efectes especials, però ha optat per un relat molt més intimista i humà (encara que sigui una pel·lícula de gènere fantàstic). De fet, veient aquesta pel·lícula, un pot imaginar com era realment l’Edat Mitjana i crec que aquest és un dels aspectes més seductors d’El caballero verde. Diguem que Lowery recorre a la fantasia que encaixa amb els relats medievals, i no pas a les possibilitats tècniques i narratives que ofereix el cinema d’avui. Tot un revulsiu i una mostra del millor cinema fantàstic.
