Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
¿La vida i els seus esdeveniments es regeixen per atzar o pel destí? Colin, el narrador i protagonista de Box Hill (Temas de Hoy, amb traducció al castellà de Julián Viñuales), d’Adam Mars-Jones (Londres, 1954), és un ferm detractor de les coincidències: tot, fins i tot el més sobtat, té un perquè. En el moment que comença la novel·la, Colin té quaranta-dos anys, i relata els sis anys de la seva vida que va compartir amb Ray, un home més gran que ell amb qui va mantenir una relació sentimental.
Els fets que narra van tenir lloc el 1975. El dia que Colin va fer divuit anys, va decidir anar fins a Box Hill, una zona de Londres on cada diumenge es reunien els motoristes, perquè li encantaven les motos. Allà es va ensopegar amb Ray, un motorista d’un metre noranta d’alçada, ros, maco, fornit i una mica més gran que ell. Colin, però, era un noi poc agraciat, grassonet, tímid, maldestre i que fa 1,67 metres. Descriu la flora del lloc abans d’entrar en detalls, com si es tractés del verger on Ray i ell jauran.
Quan tots dos es troben, Ray es mostra implacable, i Colin cau rendit als seus peus. Aquí comença la seva relació. A l’instant en què es coneixen, Ray ja domina Colin i es produeix una trobada eròtica. El contrast entre tots dos és notable, ja que Ray, a més de per la seva complexió, sembla ser sempre el més fort i saber-ho tot, cosa que situa Colin diversos esglaons per sota d’ell. Ray el té sota les seves ordres, i Colin li professa una submissió voluntària.
L’autor, en una foto de Rob Smart.
El narrador també ens parla de com era la seva situació familiar aleshores: la seva mare estava ingressada a l’hospital per un accident i el seu pare angoixat per haver de ocupar-se de la feina i de la casa. Colin no suporta la irritació constant del seu pare. Això, unit a les ganes de fugir, d’aventures i de sentir-se estimat, el porten a viure amb Ray de la nit al dia. Participa dels esdeveniments de la seva vida diària, encara que desconeix aspectes tan bàsics com en què treballa ni l’edat que té, però a Colin no sembla importar-li. Això es deu també al secretisme que Ray, home reservat i de poques paraules, manté sobre la seva vida. Només parla quan els gestos no serveixen per expressar allò que vol.
Colin, víctima d’assetjament per la seva condició física, sovint es pregunta com algú com Ray es va poder fixar en ell. Per això, quan va veure que aquest va posar per primera vegada els seus ulls sobre ell, va sentir que existia i s’hi va entregar per continuar existint, encara que a costa d’ell mateix i de la seva dignitat. Colin està hipnotitzat per Ray, que ho eclipsa tot i fa i desfà al seu gust. És un home culte, obsessionat amb la seguretat, que no beu alcohol gairebé mai i per descomptat mai no s’emborratxa.
Box Hill construeix una relació homosexual en una època com el 1975, abans de la sida, i trenca amb el tabú de l’edat. No descriu passatges eròtics, que passen, sinó només alguns detalls breus. Parla de temes com la sexualitat, la identitat, l’autoconeixement, la gelosia i l’exploració. També sobre com els altres ens veuen. Destaca el tema de l’entrada al món adult que experimenta Colin arran d’aquesta relació. Encara que trenca esquemes, desencisa una mica perquè el narrador amb prou feines aprofundeix en els seus sentiments, en quan es va adonar de la seva homosexualitat ni en la seva sexualitat més enllà de la relació amb Ray. A més, coneixem més aviat poc els pares de Colin, tot i que potser aquest sigui l’objectiu de la novel·la: el misteri i la discreció al voltant de la seva vida.
La relació entre Colin i Ray no va ser una cosa passatgera i reduïda al sexe, sinó una unió seriosa entre dues persones d’edat, personalitat i constitució diferents. La novel·la planteja qüestions interessants, com quant sabem o creiem saber d’una persona. Sovint no tant com ens pensem, encara que compartim llit amb ella.
