Moltes emocions per aquesta nova entrega de Sex and the city que estrenava HBO, després de sis temporades, dues pel·lícules i uns quants anys de nostàlgia. Es trobava a faltar tornar a saber d’aquests quatre personatges femenins que han protagonitzat tantes aventures d’amor, desamor i sexe a Nova York. Malauradament, no tots els personatges han pogut ser-hi, perquè una de les actrius, Kim Cattrall (que feia de Samantha Jones) va partir peres amb l’actriu i productora de la sèrie Sarah Jessica Parker. La seva absència no ha estat poca cosa, perquè Samantha Jones era una de les joies de la corona d’aquesta sèrie, un dels personatges més estimats.
Es van valorar moltes maneres de fer Sexe a Nova York sense ella, fins i tot va circular que els guionistes potser mataven el personatge. Finalment, van decidir tirar endavant sense ella, però amb ella. Vaja, que l’actriu no apareix però sí que el seu personatge envia missatges de mòbil i interactua amb Carrie Bradshaw, la protagonista, la qual cosa fa que en cada capítol s’hagi trobat a faltar el seu sentit de l’humor. No ens quadra una Samantha Jones enfadada amb la seva amiga perquè aquesta ha decidit prescindir d’ella com a representant, ni molt menys que hagi marxat a viure a Londres i hagi trencat el contacte amb tot el seu grup. Però què es podia fer, si no?
Aquesta nova temporada (And Just Like That) sacia bastant les ganes que teníem de saber de Carrie i companyia, però -compte, que a partir d’aquí venen espòilers!- hi ha hagut diverses coses que han grinyolat. Una d’elles és la mort de Mr. Big, un dels personatges masculins importants, que fa que els primers capítols estiguin més impregnats de drama que d’aquell humor característic de la sèrie. A més, a Carrie li costa set capítols -dels deu que té aquesta temporada- tornar a estar receptiva a tenir noves cites. ¿No hauria estat millor arrencar el primer capítol amb la mort de Mr. Big ja consumada i el dol de Carrie ja superat?
El personatge de Mr. Big ha acabat sent controvertit, perquè l’actor que l’interpreta, Chris Noth, ha estat acusat d’assetjament sexual, i això ha fet que els productors s’hagin afanyat a eliminar qualsevol rastre d’ell en el capítol final, i fins i tot sembla que la continuïtat de la sèrie penja d’un fil per aquest fet. Un altre tema és que a Sex and the city se li ha criticat moltes vegades que pràcticament tots els personatges eren blancs, que s’abusava dels clixés de gènere i que aquestes relacions sexuals i sentimentals que retrataven era molt heteronormatives (sempre hi ha hagut algun personatge homosexual, però amb poc pes).
En aquesta ocasió, el personatge de Stanford Blatch (interpretat pel desaparegut actor Willie Garson), un home gai que en la segona pel·lícula es casava amb Anthony Marentino (Mario Cantone), passa a estar en el nucli dur de les amistats de Carrie Bradshaw i el personatge de Marentino té més presència en aquesta temporada. A més, també tenim persones de gènere no binari, un transsexual i una dona que abans era heterosexual (Miranda, interpretada per Cynthia Nixon) i que ara es deixa seduir pel sexe femení. És important que les sèries que volen retratar la societat realment mostrin la seva diversitat, però argumentalment potser hi ha situacions una mica forçades. El problema no és, però, que en aquesta nova temporada hagin aparegut tantes novetats en aquest sentit, sinó que abans no hi eren i es nota massa que han volgut corregir deutes històrics.
El tema de la referència a l’edat dels personatges també grinyola, sobretot en els primers capítols. Penso que no calia tanta menció al fet que els personatges ja no són uns jovenets. La gent es fa gran, ho sabem, i des de la darrera pel·lícula ha passat més d’una dècada. Així i tot, And Just Like That no és una mala temporada per als nostàlgics i segurament amb el pas del temps la podrem valorar més i millor. Les coses no podien ser com abans -especialment, sense Kim Cattrall-, però segurament tampoc no ens esperàvem tantes coses diferents, des de la mort de Mr. Big fins a les noves inquietuds sexuals de la rígida i quadriculada Miranda, passant perquè Charlotte York (Kristin Davis) sembla una caricatura exagerada del que era abans. A tot ens acostumarem, les continuarem estimant, voldrem més temporades i continuarem desitjant que algun dia aparegui la insubstituïble Samantha.
