Eduardo Suárez Fernández-Miranda
Sens dubte, un dels esdeveniments literaris d’aquesta tardor és la publicació dels diaris i quaderns de Patricia Highsmith. Durant tota la vida, l’escriptora nord-americana va ser capaç de preservar la seva intimitat de curiosos i periodistes, la qual cosa li va donar fama de solitària. Per això va ser una sorpresa descobrir, després de la seva mort, un conjunt de «cinquanta-sis grossos volums d’escriptura personal, pulcrament guardats al fons de l’armari per a la roba blanca», com recorda al pròleg Anna von Planta, encarregada de seleccionar els passatges que formen aquest llibre. La mateixa escriptora havia considerat la seva publicació, si ens atenim a les correccions, canvis de dates o comentaris que figuren als originals.
Ha estat l’editorial Anagrama qui ha publicat en castellà, amb traducció d’Eduardo Iriarte Goñi, un document tan excepcional. La relació de l’editorial barcelonina amb Patricia Highsmith es remunta a principis dels anys vuitanta, inici també de la ja mítica col·lecció «Panorama de narrativas.» Com recorda Jorge Herralde al seu llibre Un día en la vida de un editor: «Aquesta autora [Highsmith] era gairebé desconeguda a Espanya, amb prou feines algun títol seu estava publicat en alguna col·lecció del gueto policíac, mentre que a “Panorama de narratives” figurava com a gran escriptora literària, sense etiquetes de gènere.» Per a l’editorial, l’èxit rotund de la publicació dels primers títols de la sèrie de Tom Ripley «va posar fi a les angoixes econòmiques i es va preparar el camí per al pas següent: la col·lecció «Narrativas hispánicas.»
Els Diarios y cuadernos cobreixen un període temporal de més de mig segle, per la qual cosa suposen un testimoni únic per acostar-se a una figura literària tan misteriosa. El llibre està dividit en sis períodes temporals: «1921-1940. Els primers anys», un text breu que parla dels primers anys de l’escriptora; «1941-1950. Joventut a Nova York i diferents maneres d’escriure»; «1951-1962. La vida entre els Estats Units i Europa»; «1963-1966. Anglaterra o l’intent d’arrelar-hi»; «1967-1980. El retorn a França»; «1981-1995. Anys crepusculars a Suïssa.»
Per tant, estem davant d’uns textos que recorren la vida de Patricia Highsmith, des de la seva època d’estudiant fins als darrers anys a Suïssa. Diarios y cuadernos reflecteixen el gran interès de l’escriptora nord-americana per la literatura. En una entrada del 14 d’abril del 1941 podem llegir: «Estic famolenca de literatura, de llibres, de la mateixa manera que el meu cos estava famolenc fa un o dos mesos. Estic feta de dues ganes: amor i pensament. Entre totes dues, em poden portar a qualsevol lloc, ja saps. He escrit un poema sobre això.»
Al llarg del llibre podem conèixer lʼesdevenir de la publicació dels seus llibres. En un paràgraf datat el 4 d’agost del 1952 escriu: «Corgi books d’Anglaterra ha comprat [els drets per a l’edició de butxaca d’] Estranys per 200 lliures. Terese Hayden posarà en marxa el tractament per a l’adaptació de Sal. I a Margot li agrada la 3a novel·la.»
O les raons de l’afició per l’alcohol dels escriptors: «Han de canviar les identitats un milió de vegades a l’escriptura. Això és esgotador, però beure els permet fer-ho de manera automàtica. Per moments soc rei, després un assassí, un fastiguejat diletant, un amant apassionat i traït.»
L’editorial Anagrama ha publicat un llibre de més de 1.200 pàgines que ens permetrà endinsar-nos a la vida i l’obra de la poeta de la sospita, com la va definir Graham Green, on «la sospita ataca subtil i permanentment els nostres nervis i hem d’aprendre a viure amb ella.» En definitiva, un autoretrat fascinant.
