Recordo com em van impressionar els primers capítols de la primera temporada de la sèrie Happy Valley. Després, com sol passar, malgrat les moltes qualitats que tenia, em va semblar que hi convergien un excés de casualitats i que les desgràcies que s’acumulaven damunt de l’admirable policia castigada per la vida ja passaven de voltes. Ara, quan m’he tornat a mirar la segona tanda, m’ha agradat més. El perill d’aquest tipus d’històries és que costa deixar-les.
La creadora i guionista de la sèrie és Sally Wainwright i, com en moltes narracions mítiques, compta amb una protagonista excepcional, l’actriu Sarah Lancashire, en un paper que potser serà el de la seva vida. L’envolten un munt d’actors i actrius d’aquests en els quals Gran Bretanya excel·leix. El més conegut, al menys per a mi, és James Norton, l’antagonista, un home complex, imprevisible, que s’escapa de totes i en fa de tots colors i que, això sí, compta amb un atractiu innegable. Tan sol l’havia vist en alguna ocasió, fent de l’amable mossèn protestant de Grantchester, una sèrie agradable però una mica fluixeta, també policíaca, però més convencional, tot i que amb algunes virtuts remarcables.
La sèrie ha obtingut molts premis, no és estrany. La protagonista no té la intenció d’allargar el tema més enllà d’aquesta tercera temporada, santa decisió. Quan les coses s’allarguen massa, i ja va passar una mica amb Borgen, van de baixa de forma inevitable. De tota manera també semblava que s’hagués deixat de banda endegar aquesta tercera temporada i aquí la tenim, amb estrena setmanal.
Els personatges de Happy Valley són humans, contradictoris, incoherents, tot i que, amb totes les seves geniades i errades, la polícia protagonista és sempre una persona bona i honesta. El dolent de la sèrie tampoc no és un dolent absolut, té els seus moments humans i és evident que va tenir una infantesa horrible i que alguna cosa no li rutlla com caldria. De fet, el capteniment dels vulgarment anomenats dolents aquí no se’ns explica mai de forma simplista ni maiquea.
Pels que pensen, que Barcelona és un desastre, contemplar aquesta bonica ciutat anglesa i comprovar com per allà hi campen màfies, droga, maltractadors i de tot una mica, en certa manera, ens conforma. Possiblement, i, de fet, espero que sigui així, amb aquesta tercera temporada abandonarem la sèrie i la polícia, ja jubilada, se’n podrà anar de viatge, l’actriu ja treballa en una altra producció. Però, ai, com quan acabes un llibre que t’agrada, em temo que quan s’acabi el sisè capítol de la tercera temporada em quedarè una mica enyorada.
