Viatjar és un plaer per a persones que, com jo, gaudeixen moltíssim de qualsevol sortida que impliqui fer maletes i descobrir món. En el meu cas i per sobre de tot, on m’agrada més anar és a París. És una ciutat que no te l’acabes perquè sempre hi descobreixes coses noves. La meva passió per la capital de França va néixer, com molts dels meus viatges, per la literatura. Des de petita que m’ha agradat molt llegir. Els pares havien comprat una col·lecció d’obres d’autors francesos i vaig començar pel primer, un a un, fins que els vaig acabar tots. Allà vaig descobrir Flaubert, Guy de Maupassant, Daudet, Victor Hugo, Dumas, Verne i, sobretot, Zola.
Els autors em parlaven del París del segle XIX, un lloc on els personatges vivien històries romàntiques, traïcions, venjances i, també, assassinats. Em descrivien la ciutat de tal manera que jo només volia anar-hi i descobrir-la amb els meus ulls. Fins que vaig poder-ho fer. La primera visita va ser com la de tothom. Això vol dir la Tour Eiffel, el Museu del Louvre, l’Arc de Triomf, Montmartre, Notre-Dame (encara no s’havia cremat), el Barri Llatí i la passejada amb un barquet turístic pel Sena.
Això és el que tothom ens aconsella de fer la primera vegada que anem a París. I està bé. Et fas una idea de la ciutat, però anem a llocs on hi ha molts turistes. El París de debò, el que enamora, és el que fas sense massa gent, caminant per llocs que pocs estrangers freqüenten. Així veus edificis, paisatges, museus, bistros, jardins… que et captiven. Ara no diria d’anar al Louvre com a primera opció de museu. Recomanaria l’Orsay. Un museu molt ben organitzat, on trobes el millor en pintura, que munta exposicions temporals magnífiques i que està al rovell de l’ou de la ciutat.
Allà es pot admirar l’Impressionisme que hem vist als llibres i que ens va enlluernar (Van Gogh, Renoir, Cezanne, Monet, Morissot…). Ens podem perdre per un munt de sales, sense cap ordre, perquè tot el que veurem és magnífic. A més, si volem descansar, podem pujar a la cinquena planta i anar a la cafeteria. Està just al darrere d’un dels rellotges de l’antiga estació que va ser abans el museu, i que té una decoració que ha estat premiada per la seva excel·lència. Des d’allà tenim una bona vista de tot el Louvre i del Sena.
Basílica du Sacré Cœur de Montmartre.
No gaire lluny, a l’altre costat del riu, trobem la Rue Rivoli, la més fotografiada i filmada en anuncis i pel·lícules. Els seus porxos s’inicien a la vora de la Place de la Concorde i acaben pràcticament quan fineix el Louvre. Si entrem al pati Napoleó del museu, hi veurem l’estàtua eqüestre de Lluís XIV. Des d’allà s’inicia el que es coneix com «l’eix històric de París». Es tracta d’una línia recta imaginària que va des d’aquesta escultura fins al barri de la Défense. Passa per L’Arc de Triomf del Carroussel, l’Obelisc de la plaça de la Concòrdia, l’avinguda dels Camps Elisis, l’Arc de Triomf de la plaça Charles de Gaulle i acaba al Gran Arc de la Défense. Si teniu ocasió de pujar dalt de l’Arc de Triomf, podreu observar aquesta línia imaginària amb tots aquests monuments absolutament arrenglerats.
Abans he esmentat Montmartre com un lloc de visita obligada. Però jo us aconsellaria no anar-hi fent la ruta que fa tothom, o sigui la del funicular. Jo hi pujo a peu a partir de l’estació de metro de Lamarck–Caulaincourt. Allà agafo la Rue des Saules i vaig veient llocs emblemàtics com Le Lapin Agile, un dels cabarets més antics de París, i La Maison Rose, restaurant i lloc vinculat als pintors que vivien a Montmartre a principis del segle XX. Quedareu sorpresos amb les vinyes que encara queden en aquesta part de París. Són uns 1.500 metres quadrats de ceps, cuidats per Parcs i Jardins. Cada any s’hi celebra una gran festa el mes d’octubre amb motiu de la recol·lecció del vi.
Si continuem, una mica més amunt arribarem al Musée de Montmartre, al número 12 de la Rue Cortot. Aquest edifici, en el seu moment, va atreure artistes com Renoir, que hi tenia l’estudi, Suzanne Valadon o Émile Bernard. Entreu-hi perquè trobareu espais on us podreu posar en el paper del pintors, com Renoir, per exemple, i observar el que veia mentre pintava El gronxador. És una delícia passejar pel jardí del museu i aturar-se al Café Renoir, un espai ideal per prendre una copa de champagne o un cafè i llegir un bon llibre en aquell lloc de silenci i de verdor.
En sortir, llavors sí, arribem a la Place du Tertre i a la Basílica del Sacré-Coeur, i ens trobarem la multitud. I per baixar? Fem-ho tot passant pel Moulin de la Galette, restaurant pintat per tots els impressionistes. Un lloc emblemàtic que no podem obviar. A Montmartre, naturalment, hi ha més indrets per visitar. Llocs silenciosos que no podem de deixar de banda per la seva història i la seva bellesa. Però això ja serà un altre dia.
