Prou fred perquè nevi (Més Llibres amb traducció al català d’Albert Nolla i Siruela amb traducció al castellà de Regina López) és un cant d’amor a la relació maternofilial a través d’un viatge que fan les dues dones d’aquesta novel·la autobiogràfica de l’autora australiana Jessica Au i que els serveix per pensar en el passat, el present i el futur. Es tracta d’una novel·la curta dividida en unes poques seccions, de paràgrafs llargs i amb els diàlegs integrats dins de la mateixa narració.
La història comença un matí plujós a Tòquio, on es dirigeixen una filla i una mare, que ja no viuen juntes. Entre les seves passejades, converses i cafès, Jessica Au ens mostra una escriptura precisa, tant en el ritme com en l’elecció de les paraules, de temàtica familiar i lleugerament malenconiosa. La història és com una crònica del dia a dia de dues persones normals, de dues dones, del seu viatge i dels seus records. Tot, en aparença, sembla de poca importància.
Jessica Au / Foto: Nicholas Purcell (Més Llibres).
Au, però, aprofita aquestes situacions per aprofundir en la relació entre tots dos personatges. En la descripció de la mare, l’autora posa de manifest que aquesta figura sempre és un misteri per a un fill, ja que més enllà de la posició de mare (o de pare), un fill no sap com és ella com a parella, amiga o filla. Això també passa en l’altre sentit, un fill és en part un misteri per a una mare, però amb una diferència, i és que tot pare ha estat abans fill, però els fills triguen molt a comprendre els pares, probablement no els acabaran de comprendre fins al dia que ells hagin marxat.
L’autora, que inicialment ens planteja la qüestió en aquests termes maternofilials, se’n va allunyant per començar a parlar d’ella mateixa, dels seus records, de la seva germana i altres qüestions. Ho fa amb un estil intimista i delicat que fa que la lectura de Prou fred perquè nevi sigui amena i una oportunitat perquè nosaltres mateixos pensem i ens posem, des de la serenor, en la pell d’aquestes dues dones.
