David Gómez Simó (Badalona, 1965) és llibreter i com diu ell mateix, en hores foscants és escriptor. Es declara amant de les bones històries, però també d’aquelles que no ho són tant però resulten engrescadores. En l’àmbit literari ha publicat contes i poesies en diferents reculls col·lectius i en revistes. És autor del recull de contes de fantasia i terror A la llum d’una espelma (Edicions SECC, 2018), i amb aquesta mateixa editorial forma part del grup d’escriptura del Concili Fetiller, amb qui ha publicat diversos relats. L’octubre de 2023 publica La sang dels déus (Edicions SECC), una nova història de l’univers Goblin en la qual els protagonistes uneixen les seves forces i lluiten per salvar la galàxia.
La sang dels déus forma part de la història de l’univers Goblin, creat des del Concili Fetiller. Cal conèixer les altres obres a l’hora de llegir aquesta novel·la?
Malgrat ser una novel·la que beu de tot el que ha publicat anteriorment el Concili Fetiller i compta amb protagonistes que han sortit en altres històries, paisatges comuns i trames que s’entrecreuen, és de lectura independent. No cal conèixer l’univers Goblin per llegir-la, és una història que comença i acaba, on tot el que cal saber està explicat.
Parla’ns d’aquest grup d’escriptors que s’aplega sota el nom de Concili Fetiller.
El Concili Fetiller va néixer oficialment fa cinc anys amb la intenció d’escriure relats de fantasia amb personatges propis de la mitologia catalana en lloc dels habituals referents anglosaxons. També volíem fer un gir a l’habitual ús masclista del fantàstic i obrir-lo a les múltiples possibilitats que veiem en la nostra societat.
I qui en forma part?
Ens vam ajuntar escriptors i il·lustradors de tona mena i condicions, sota l’auspici d’Edicions SECC i la seva editora, l’Alícia Gili.
I ja des d’un bell inici pensàveu en aquest univers Goblin?
No, la idea original ha anat evolucionat cap a un univers propi, Goblin, on aquest imaginari català conviu amb qualsevol bogeria que es pugui passar pel cap: relats de terror, de ciència-ficció, escrits a quatre i sis mans, un joc de rol amb unes quantes expansions i quatre novel·les, de moment.
No està gens malament. Passem ara a la teva novel·la. La sang dels déus té un inici que podríem qualificar de pornogràfic, però de seguida fa un gir i ens exposa la lluita de diversos personatges de l’univers Goblin per salvar la galàxia. Per què aquests dos primers capítols més llicenciosos?
El primer capítol de la novel·la, amb algunes diferències, va quedar finalista del premi de narrativa eròtica que va convocar la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Quan vaig escriure’l vaig imaginar tot el que ha sigut al final. Les ganes de ser incorrecte i riure’m de les bones maneres literàries va fer que busqués moltes maneres de sorprendre. El sexe explícit incomoda i atreu alhora. Era perfecte per crear els protagonistes i escriure una història que provoqués constantment al lector…
Està clar que el sexe és important, en la novel·la, però primer m’agradaria parlar dels dos personatges principals. Comencem per Urbàs.
Urbàs és l’heroïna de la novel·la. Té les idees molt clares, sap el que vol i no dubta a fer el que calgui per tenir èxit en la seva missió, encara que els Déus i els homes no vulguin.
I d’on surt aquest personatge?
Haig de retrocedir als anys vuitanta del segle XX quan treballava com a quiromassatgista. Feia poc que havia mort Wilhelm Reich i es parlava molt de la seva teoria de l’Orgon i de l’orgasme universal per tractar malalties. D’aquesta premissa neix Urbàs i les seves sis vagines.
Sis vagines?
Ella s’alimenta de sexe, no té sistema digestiu, i pot fer màgia amb els orgasmes. De fet, és descendent directa d’una deessa: la Sagrada Xona Amurosa.
I al costat d’Urbàs tenim Org, l’altre protagonista.
Ell és el meu petit homenatge al mestre Lovecraft. Org és un catulà, descendent del déu Tulú. Amb ales i escates per tot el cos, urpes en lloc de mans i cinc tentacles a la cara. Mecànic de naus espacials de professió, és un bon jan que farà de tot per ajudar als altres, encara que no ho vegi clar.
Tots dos personatges es necessiten. O com a mínim Urbàs necessita Org.
La necessitat és mútua, encara que Org no ho sap. Urbàs s’alimenta de sexe i els tentacles d’Org són la combinació perfecta amb les seves vagines. La força que obté dels orgasmes que aquest li provoca és decisiva en la novel·la i en el rol d’heroïna d’Urbàs. Alhora, aquesta relació permetrà a Org evolucionar com a persona masculina.
Lligat a les relacions sexuals dels dos protagonistes, tenim la xocolata desfeta. Com explicaria als lectors el paper que té aquesta xocolata dins el conjunt de la història?
Quan parlem de xocolata desfeta a tots ens ve al cap el seu color, la textura, l’olor, el sabor… Ens desperta records d’infància, de festa, d’esmorzars en família, de berenars amb amics… Tot de moments idíl·lics que atresorem en la memòria.
Sí, crec que és una associació d’idees immediata.
Per això, la xocolata desfeta en la novel·la és el flux vaginal d’Urbàs. He volgut lligar aquests records emmagatzemats al cervell dels lectors, al sexe i la passió dels protagonistes.
L’univers Goblin és un món de fantasia i ciència-ficció creat, com s’ha indicat més amunt, pel Concili Fetiller. I en la seva novel·la tan aviat trobem referències clàssiques de la literatura de fantasia, com d’altres que formen part de la nostra mitologia.
Quan escrius una novel·la utilitzes per crear tot allò que has llegit i vist, La sang dels Déus no és una excepció. Hi ha múltiples referències a llibres de gènere, a còmics, a pel·lícules que em van marcar en el seu moment, a músiques que he escoltat una vegada darrere l’altra. Són detalls amagats, o no, dins de la història que m’han permès inventar tot el que passa.
I els menairons que hi trobem?
Com deia, la premissa del Concili Fetiller és fer referències a la nostra mitologia i els menairons són uns diminuts personatges als quals tinc molta estima. Segons la tradició són molt treballadors i responen a les preguntes de Què farem? Què direm? En la novel·la, també són molt treballadors i una mica més guerrers.
A més de l’argument i de la recreació d’aquest món de l’univers Goblin, el que trobem a La sang dels déus és una crítica al voltant de molts dels temes més recurrents de la nostra actualitat: qüestions polítiques, la integració social, la diversitat, la sororitat…
He volgut escriure una novel·la amb diverses capes de lectura. Una de pura i senzilla diversió; una altra, que va per sota, on es plantegen aquests temes que tant ens afecten; i una darrera, més amagada, més delicada, on faig referència a una xacra de la nostra societat com és l’abús als menors. Ho he aconseguit? Està en mans dels lectors dir-ho.
Tindrem més històries protagonitzades per Urbàs i Org?
En aquests moments, ja es pot trobar un relat que els té com a protagonistes. Està en el recull del Concili Fetiller El nom de l’univers és fetiller. Un conte escrit a quatre mans amb Sònia Boj, Una reunió tumultuosa (Happy sexy kill in Goblin).
I hi ha un dels secundaris de la novel·la, en Jonvuic, que ha cobrat vida pròpia i acabarà per topar amb ells, inevitablement.
