-
'La Klara i el Sol', del Nobel Kazuo Ishiguro, explica la història de la relació especial entre una nena i un androide.
-
A ‘Els inconsolables’, de Kazuo Ishiguro, un pianista ha de fer un concert en una ciutat superada per les frustracions dels seus habitants.
-
'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos.
-
‘Un artista del mundo flotante’, de Kazuo Ishiguro, està protagonitzada per un pintor que rememora la seva vida amb certs remordiments.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Ara que Kazuo Ishiguro té més presència que mai a les nostres llibreries per haver guanyat el Nobel de Literatura, és un bon moment per començar a llegir-lo i veure com es tradueix en la pràctica allò que la presidenta del jurat del guardó d’Estocolm va definir com a “gran força emocional” tot destacant que en els seus llibres “mostra l’abisme que existeix sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món.” Reconec que vaig haver de llegir diverses vegades aquesta darrera frase, per entendre què volia dir exactament, i crec que.
'La Klara i el Sol', del Nobel Kazuo Ishiguro, explica la història de la relació especial entre una nena i un androide.
A ‘Els inconsolables’, de Kazuo Ishiguro, un pianista ha de fer un concert en una ciutat superada per les frustracions dels seus habitants.
'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos.
‘Un artista del mundo flotante’, de Kazuo Ishiguro, està protagonitzada per un pintor que rememora la seva vida amb certs remordiments.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Ara que Kazuo Ishiguro té més presència que mai a les nostres llibreries per haver guanyat el Nobel de Literatura, és un bon moment per començar a llegir-lo i veure com es tradueix en la pràctica allò que la presidenta del jurat del guardó d’Estocolm va definir com a “gran força emocional” tot destacant que en els seus llibres “mostra l’abisme que existeix sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món.” Reconec que vaig haver de llegir diverses vegades aquesta darrera frase, per entendre què volia dir exactament, i crec que.