-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
-
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
-
A ‘El mapa i el territori’ l'escriptor Michel Houellebecq torna a retratar les insatisfaccions de l’ésser humà amb ironia.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures. L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
-
L'escriptora debuta amb 'La filla de l’escocès', una novel·la ambientada en la Barcelona de 1915.
-
A 'Artistas sin obra', Jean-Yves Jouannais analitza personatges que van influir en l'art, però no van crear cap obra.
-
'El món d'ahir' és el relat de la seva vida i el seu desencís a causa del nazisme i els esdeveniments europeus del segle XX.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fins ara només havia vist una obra de Carles Mallol, que havia creat juntament amb Núria Legarda i van portar a la Sala Beckett ara ja fa uns sis anys. Es tractava de La cena, un espectacle barreja de teatre i dansa sobre uns amics que es retrobaven després d’uns anys en un sopar en el qual no podien evitar que sortissin alguns fantasmes del passat. Recordo que no era un argument gaire original (aquell era un tema molt tocat en literatura i cinema), però el cert és que aquella peça em va.
Un passeig per algunes de les peces més representatives de la nostra història per obrir temporada.
A ‘El mapa i el territori’ l'escriptor Michel Houellebecq torna a retratar les insatisfaccions de l’ésser humà amb ironia.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures. L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
L'escriptora debuta amb 'La filla de l’escocès', una novel·la ambientada en la Barcelona de 1915.
A 'Artistas sin obra', Jean-Yves Jouannais analitza personatges que van influir en l'art, però no van crear cap obra.
'El món d'ahir' és el relat de la seva vida i el seu desencís a causa del nazisme i els esdeveniments europeus del segle XX.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.