-
Ian Rankin va començar aquesta sèrie de novel·les negres amb la investigació de la desaparició i assassinat de diverses nenes petites.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Aquest llibre recull les cròniques que Irene Polo va escriure entre els anys 1930 i 1936 per a la revista Imatges i els diaris La Humanitat, L’Opinió i L’Instant, entre d’altres. En elles podem veure l’autèntic periodisme de carrer d’una dona perseverant i tenaç, que no baixava els braços davant les adversitats i si no aconseguia el que buscava, feia de l’intent frustrat la crònica. Així, podem llegir com Irene Polo persegueix l’alcalde de Madrid, Pedro Rico, perquè faci algunes declaracions per al medi en què treballa, però aquest dóna evasives i Irene Polo.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres «suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), «gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
-
‘Un mag de Terramar’ és la primera entrega d’una de les sagues fantàstiques més populars de l’americana Ursula K. Le Guin.
-
'Nostalgia' és un recull de relats de Mircea Cărtărescu que desdibuixen una realitat asfixiant habitada per personatges inquietants.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Més Llibres acaba de publicar en català, amb traducció de Víctor Compta, La vida nova, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2006. En castellà la novel·la es pot trobar a l’editorial Debolsillo amb traducció de Rafael Carpintero. El protagonista de la novel·la és Osman, un jove tímid amb una vida tranquil·la que viu amb la seva mare i estudia enginyeria a la Universitat d’Istanbul. Un dels dies de classe veu a Canan, una bonica companya de la seva facultat amb qui mai no havia.
Ian Rankin va començar aquesta sèrie de novel·les negres amb la investigació de la desaparició i assassinat de diverses nenes petites.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Aquest llibre recull les cròniques que Irene Polo va escriure entre els anys 1930 i 1936 per a la revista Imatges i els diaris La Humanitat, L’Opinió i L’Instant, entre d’altres. En elles podem veure l’autèntic periodisme de carrer d’una dona perseverant i tenaç, que no baixava els braços davant les adversitats i si no aconseguia el que buscava, feia de l’intent frustrat la crònica. Així, podem llegir com Irene Polo persegueix l’alcalde de Madrid, Pedro Rico, perquè faci algunes declaracions per al medi en què treballa, però aquest dóna evasives i Irene Polo.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres «suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), «gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
‘Un mag de Terramar’ és la primera entrega d’una de les sagues fantàstiques més populars de l’americana Ursula K. Le Guin.
'Nostalgia' és un recull de relats de Mircea Cărtărescu que desdibuixen una realitat asfixiant habitada per personatges inquietants.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’editorial Més Llibres acaba de publicar en català, amb traducció de Víctor Compta, La vida nova, de l’escriptor turc Orhan Pamuk, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2006. En castellà la novel·la es pot trobar a l’editorial Debolsillo amb traducció de Rafael Carpintero. El protagonista de la novel·la és Osman, un jove tímid amb una vida tranquil·la que viu amb la seva mare i estudia enginyeria a la Universitat d’Istanbul. Un dels dies de classe veu a Canan, una bonica companya de la seva facultat amb qui mai no havia.