Somnis, fantasies i personatges estranys d’aquest i altres móns

'Nostalgia' és un recull de relats de Mircea Cărtărescu que desdibuixen una realitat asfixiant habitada per personatges inquietants
cartarescu nostalgia

Manel Haro / @manelhc


De tots els llibres de l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu, Nostalgia (Impedimenta amb traducció de Marian Ochoa) és un dels més coneguts. Es tracta d’un llibre de relats on mostra les seves manies i els temes que més l’obsessionen, però on també es pot veure el seu potencial narratiu, la seva gran capacitat per imaginar móns i personatges on els somnis i la fantasia hi tenen un pes important. La vida pot ser massa angoixant, massa grisa, i els seus personatges acostumen a estar marcats per alguna mena d’insatisfacció o desequilibri que provoquen estranys comportaments en ells. A vegades, tot esdevé en situacions carnavalesques o surrealistes que fan que aquesta realitat és desdibuixi. L’autor comença els seus relats amb certa normalitat, però aviat fa un gir argumental que porta al lector per uns camins inesperats, que poden provocar confusió en un primer moment però sempre mantenint-nos enganxats a la lectura.

El primer relat, El Ruletista, se’ns presenta com un exercici literari alhora que una reflexió sobre la immortalitat. Tenim dos protagonistes: per una banda, l’autor del relat, un home gran que veu que ja li queda poc de vida i que parla directament a la mort, tot expressant el seu desig de passar a l’eternitat a través del que escriu; per l’altra, tenim el personatge principal de la història que narra aquest escriptor, un vell amic d’infància que amb el temps va esdevenir un jugador de ruleta russa afortunat, l’únic capaç de sobreviure a ronda rere ronda, fins i tot amb més d’una bala a la pistola, la qual cosa va fer que se’n parles d’ell a tot arreu i fos un home conegut i d’èxit. L’escriptor no s’explica com un nen que semblava condemnat a no ser ningú en la vida va acabar per ser qui era, i és per això que l’anava a veure en els seus jocs macabres, sempre amb la por de què la bala finalment perforés el seu cap, un pànic que patia el propi ruletista. Cada cop que sobrevivia a una ronda, queia rendit com a conseqüència de tanta tensió. Però, si tan malament ho passava, per què continuava jugant-se la vida? L’autor tindrà una teoria.

En el segon relat, El Mendébil, tenim a un grup d’adolescents d’un barri deprimit de Bucarest que coincideixen en un zona d’esbarjo on passen el temps entre jocs violents, trobant plaer en el fet d’infligir mal a la resta. Tot canvia, però, quan arriba una nova família a un dels edificis del barri. Es tracta d’una mare diferent a la resta de mares, més independent i femenina, i el seu fill, un nen una mica peculiar. Al principi aquest només gossa apropar-se a altres marginats del grup, però aviat la resta de nens es fixen en ell com a víctima d’un dels seus jocs macabres. Sembla que aquest nouvingut haurà d’assumir aquest rol de nen feble disposat a suportar el que sigui, però una acció inesperada seva farà que la resta el vegi amb un altres ulls, fins al punt que es converteix en una mena de líder que sedueix als demés amb les seves històries impossibles, tal com si fossin els aventis de Juan Marsé a Si te dicen que caí. Però tot regnat té el seu final, i en un moment donat les dèries d’aquest noi tan peculiar aniran massa lluny.

 

Cartarescu Foto de Manel Haro

 

El tercer dels relats, Los gemelos, és una joia, tot un repte literari, un exercici d’escriptura com, en essència, ho són tots els textos d’aquest volum. Tot comença amb un home afaitant-se i vestint-se de dona. Sembla ser que vol acabar amb la seva vida, però no sabem els motius ni si realment ho aconseguirà. De sobte, ens trobem amb el que sembla un altre relat o, més ben dit, el relat dintre del relat, aquell que ens farà entendre com aquest personatge ha arribat a aquell punt. El protagonista té un problema seriós amb la seva autoestima, que fa que no confiï massa en les relacions personals, especialment amb les dones. Des de ben jovenet, mostra la seva aversió a socialitzar, i fins i tot en algun moment renuncia explícitament sumar-se a qualsevol iniciativa que implica ser feliç: “Tan solo un año antes había decidido renunciar definitivamente, y sin arrepentirme, a todo lo que en la vida tuviera que ver con la alegría de vivir.” I més encara: “Sentía asco por la gente que parecía satisfecha con su vida cotidiana.” Aquest home sent plaer estant sol, llegint, però ho passa malament si les coses no li funcionen amb la seva xicota, una noia capritxosa i també inestable. Poc a poc, el relat va centrant-se en aquesta relació una mica malaltissa. El protagonista d’aquest relat busca, de manera incansable, estar amb ella, però quan ho aconsegueix, s’allunya perquè perd ràpidament l’esperança. Això anirà corcant la seva estabilitat emocional fins que comença a comportar-se de manera inquietant.

REM és el relat més llarg d’aquest llibre i m’ha recordat a Tim Burton, especialment he pensat en la pel·lícula Big Fish. La protagonista és una noia que, mentre la seva mare és a l’hospital, passa una temporada a casa de la seva tieta. Allà fa amigues, amb les que organitza jocs altament imaginatius, tant imaginatius que sembla que la fantasia s’imposa a la realitat. Elles són capaces de crear nous móns, situacions macabres (veiem que la perversió en els jocs de la infància són un tema clau en l’obra de Cărtărescu), i criatures impossibles. A banda de la seva colla, coneix un noi molt alt, altíssim, més del que sembla humanament possible. Ell la convenç que ella té les capacitats necessàries per arribar al REM, una realitat on hi és tot, on tot cobra sentit, on convergeix allò que està per sobre del bé i del mal, de la vida i de la mort. Aquest REM -una picada d’ullet a El Aleph de Borges- es pot assolir gràcies als somnis. Aquest és un text de gènere fantàstic que no només ens remet a Borges, sinó també als relats de Cortázar.

A El arquitecto ens trobem un personatge que bé podria haver sortit de la ment de David Foster Wallace. De fet, a L’escombra del sistema, de l’autor americà, hi havia un empresari ambiciós que començava a engreixar-se i que volia arribar a ocupar amb el seu cos tot el planeta i part de la galàxia. Cosa similar li passa a l’arquitecte de Cărtărescu, un home que acaba deixant tota la seva vida per centrar-se en la seva nova afició: interpretar peces musicals amb el seu orgue, que ha encarregat instal·lar al seu cotxe model Dacia, allà on abans hi havia el volant. Tot comença quan veu que el clàxon del vehicle és massa comú i busca la manera d’emetre un altre tipus de so. Llavors, l’arquitecte comença a passar llargues jornades dintre del cotxe, es fa famós, s’engreixa, i esdevé un home perillosament poderós gràcies a la seva música.

Nostalgia és un llibre poderós. En alguns moments, llegint-lo, havia de parar per gaudir d’una frase o d’una imatge que em colpia. A Cărtărescu se l’ha comprat habitualment amb Borges, Cortázar, Kafka i tants altres escriptors. I el cert és que de tots ells hi veiem coses en els textos del romanès. De fet, ell mateix fa picades d’ullet explícites, els esmenta. A Nostalgia hi ha constants referències a l’escriptura, a la creació literària, i encara que en principi no em de veure a Cărtărescu en els personatges-escriptors que surten en els seus relats, és fàcil imaginar-lo tancat en una habitació humil a mitja llum, mentre fora neva i fa fred, enmig d’un paisatge gris, utilitzant la literatura per escapar de la realitat. Potser en la seva joventut,  Cărtărescu era un noi absorbit per la lectura que somiava en ser escriptor algun dia. Els seus textos són evocadors, torbadors en molts casos, amaguen temes universals tractats infinites vegades en la literatura, però la manera com vehicula aquestes inquietuds són purament Cărtărescu. Els seus personatges, com nosaltres mateixos, estan plens de llums i ombres, de moments memorables i de grans misèries, de paradisos i d’inferns. Nostalgia ens aboca als nostres abismes, a la nostra petitesa, recordant-nos que el temps fa sempre la seva feina i que cada ésser humà és només una part insignificant en un univers desconegut i inabastable.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES