-
L'alemany Matthias Pintscher va dirigir a L'Auditori la 'Cançó de la terra' de Mahler i l’'Idil·li de Siegfried' de Wagner.
-
L'escriptor Stephen Fry va protagonitzar el documental 'Wagner and me', de Patrick McGrady, sobre el compositor.
-
'La visita de Wagner a Rossini', d'Edmond Michotte, recull l'estimulant conversa que els dos compositors van tenir a París el 1860.
-
El volum 'Richard Wagner y la música' aplega diversos textos i cartes de l'escriptor de 'La muntanya màgica' sobre el compositor alemany.
-
En el seu llibre ‘Ópera y drama’, el compositor alemany exposa els seus pensaments sobre com ha de ser la música i l’espectacle teatral.
-
Josep Pons ha dirigit ‘L’anell sense paraules’, un concert només instrumental que aplega els millors moments de ‘L’anell del nibelung’ .
-
El director musical titular del Liceu, Josep Pons, demostra amb aquest Wagner que és una garantia en òperes exigents.
-
El teatre ha anat de menys a més amb la tetralogia de Wagner, que conclou amb ‘El capvespre dels déus’.
-
Un espectacle irregular però amb prous encerts com perquè hagi valgut la pena recuperar l’obra.
L'alemany Matthias Pintscher va dirigir a L'Auditori la 'Cançó de la terra' de Mahler i l’'Idil·li de Siegfried' de Wagner.
L'escriptor Stephen Fry va protagonitzar el documental 'Wagner and me', de Patrick McGrady, sobre el compositor.
'La visita de Wagner a Rossini', d'Edmond Michotte, recull l'estimulant conversa que els dos compositors van tenir a París el 1860.
El volum 'Richard Wagner y la música' aplega diversos textos i cartes de l'escriptor de 'La muntanya màgica' sobre el compositor alemany.
En el seu llibre ‘Ópera y drama’, el compositor alemany exposa els seus pensaments sobre com ha de ser la música i l’espectacle teatral.
Josep Pons ha dirigit ‘L’anell sense paraules’, un concert només instrumental que aplega els millors moments de ‘L’anell del nibelung’ .
El director musical titular del Liceu, Josep Pons, demostra amb aquest Wagner que és una garantia en òperes exigents.
El teatre ha anat de menys a més amb la tetralogia de Wagner, que conclou amb ‘El capvespre dels déus’.
Un espectacle irregular però amb prous encerts com perquè hagi valgut la pena recuperar l’obra.