Patricia Tena. Barcelona
La cadena nord-americana AMC ha emès recentment dos grans sèries de TV líders d’audiència: Breaking Bad i Mad Men. Un cop finalitzades, el passat mes de febrer gairebé repetia èxit amb Better Call Saul, que explicava les aventures en l’advocacia de Saul Goodman, qui després es convertiria en l’advocat i ajudant per tapar els draps bruts de Walter White, protagonista de Breaking Bad. Aquest agost s’ha seguit la mateixa fórmula amb una altra sèrie d’èxit, The walking dead, que estrena ara també un spin off a mode de preqüela titulat Fear the walking dead. I el resultat torna a ser satisfactori, el primer capítol va ser vist per més de 10 milions de teleespectadors.
Fear the walking dead es remunta al principi de l’apocalipsi zombi en el qual es desenvolupa la reeixida The walking dead. Tot i que es considera un spin off per similituds òbvies i que els creadors són els mateixos, aquests ja han negat que de moment hagin d’aparèixer personatges comuns. Recordem que en el primer capítol de The walking dead, quan el protagonista Rick Grimes despertava del coma, el món estava totalment devastat per una epidèmia zombi. Fear the walking dead, en canvi, si bé encara no han explicat quin és l’origen de la infecció, sí que se centra en les primeres aparicions dels no-morts per la ciutat davant la perplexitat dels ciutadans. En aquest primer capítol ningú comprèn què està passant i, encara que són testimonis de fets impossibles de creure (un home que és abatut una i altra vegada per la policia i que segueix en peu o un noi que és atropellat una i altra vegada per una furgoneta però no mor), encara estan lluny de creure que es troben davant d’una epidèmia zombi.
El capítol pilot ha servit principalment a manera d’introducció per presentar-nos als protagonistes: Madison Clark (Kim Dickens), una professora vídua que acaba de començar una relació amb el seu company de treball Travis Manawa (Cliff Curtis) i que té dos fills adolescents totalment oposats: l’estudiosa i aparentment perfecta Alicia (Alycia Debnam- Carey) i el drogoaddicte Nick (Frank Dillane). Precisament, Nick és un dels primers a descobrir un zombi en ple tiberi, però la seva addicció fa que ningú el cregui i ho atribueixin a una al·lucinació fruit del continu consum d’heroïna. No obstant això, després d’alguns successos estranys i una suposada grip que s’està contagiant massa ràpid no els quedarà més remei que començar a creure que alguna cosa greu, increïble i terrorífica està passant.
Els creadors de la sèrie ja han donat algunes pistes sobre per on ens portaran durant els sis primers capítols que tindrà la primera temporada. La diferència més notable serà l’enfocament: qui seguim la sèrie original sabem que els zombis no són més que una excusa per aprofundir en l’instint de supervivència de l’ésser humà i no són pocs els capítols que se centren més en qüestions existencialistes que en plans de cervells i vísceres. Se suposa que aquesta nova sèrie satisfarà el desig dels que esperen una mica més d’això segon i menys plantejaments ètics, sense arribar, això sí, al nivell d’una altra sèrie de no-morts, Z-nation, que potser petit en excés de plànols gore i descuidi una mica el guió. A més, mentre la sèrie original es desenvolupa principalment en boscos i zones rurals on irrompen entre els matolls zombis que semblen caminar a càmera lenta i en avançat estat de descomposició, la preqüela presenta uns zombis més enèrgics i menys podrits (ja que acaben de ser convertits) que intenten fer-se amb el domini de la ciutat de Los Angeles.
The walking dead ens ha demostrat durant sis temporades que un grup de persones desconegudes pot acabar formant una família, mentre que Fear the walking dead ens tindrà en suspens posant a prova constantment a una família que espera no ser separada. No per casualitat en un moment del capítol el professor Manawa parla als seus alumnes d’un llibre de Jack London en el que el missatge principal és que “la naturalesa sempre guanya”. Facin les seves apostes.
