Nicola di Padova. Barcelona
En els darrers anys el nombre de dones que han arribat a la primera línea de la ciència-ficció y el fantasy ha anat creixent. Gràcies a elles, s’ha donat un nou aire al gènere. Si analitzem els premis literaris més importants de la ciència-ficció, trobarem noms com N. K. Jemisin (autora de La quinta estación i La puerta del obelisco, novel·les guanyadores de l’Hugo el 2016 i 2017 respectivament, la primera de les quals ja està publicada a Ediciones B i la segona formarà part del seu catàleg en el futur), Charlie Jane Anders (All the birds in the sky, premi Locus 2017 que properament publicarà Insólita Editorial) o Becky Chambers (The Long way to a small angry planet, finalista del Premi Arthur C. Clarke 2016, els drets de la qual han estat adquirits per Insólita Editorial). Ara bé, un dels noms més importants d’aquesta nova generació d’autores és el d’Ann Leckie, l’americana que amb la seva trilogia «Imperial Radch» ha estat reconeguda amb els guardons Hugo, Locus, Nebula, Arthur C. Clarke i BSFA.
Justicia auxiliar i Espada auxiliar, les primeres entregues de la trilogia, són també les seves primeres novel·les, publicades en castellà a la col·lecció Nova d’Ediciones B. En la seva obra espacial, Ann Leckie ens trasllada a un futur llunyà on l’Imperi Radch, la potència galàctica més important, segueix el seu pla d’expansió per fer-se amb el control de tota la galàxia. La protagonista de la història és Breq, l’única auxiliar de la nau espacial Justicia De Toren que ha sobreviscut i que ara busca venjança. Les auxiliars són entitats que en un temps passat van ser humanes però que ara els han extirpat totes les emocions i els records de les seves vides i han estat convertides en híbrids entre humans i màquines. Les auxiliars són una part integral de les naus espacials on viuen i estan connectades amb la intel·ligència artificial que controla la nau, a més de ser utilitzades per atacar i dominar les poblacions dels planetes envaïts durant l’ expansió de l’imperi. A través d’una narració en dos fases temporals, descobrim el passat de Breq y els esdeveniments que la portaran a ser l’última auxiliar amb vida de la nau Justicia del Toren, i el present, en el que Breq troba i salva la vida a Seivarden, un oficial de l’imperi que es creia mort feia mil anys.
Al llarg de la història i a través de la narració intel·ligent i intrigant de l’autora, seguim a Breq en el seu objectiu de venjar-se del Lord del Radch, Anaander Mianaai, a través de girs argumentals i conspiracions que mostraran una guerra interna en l’imperi. Cal fer una menció d’honor al joc que fa l’autora amb els gèneres dels personatges: al Radch no hi ha distinció entre gènere masculí i femení (en la versió anglesa s’utilitza el pronom neutre it i en castellà s’ha adaptat fent us sempre del gènere femení per a tots els personatges) i això no només genera confusió a la protagonista a l’hora de parlar en la llengua comuna, no sabent fer distinció entre homes i dones, sinó que també confon als lectors quan descobreixen, després de moltes desenes de pàgines, que potser aquell personatge que havien imaginat que era un home és en realitat una dona (i a l’inrevés).
Justicia auxiliar i Espada auxiliar són sense dubte dues novel·les que no poden faltar en la col·lecció dels amants de la ciència-ficció per les seves trames captivadores i per l’estil d’escriptura d’Ann Leckie, de la qual esperem poder llegir aviat més novel·les (la següent, Provenance, arriba aquest setembre en anglès), mentre esperem la tercera y última entrega de la sèrie, Ancillary mercy, que es publicarà en castellà el proper any segons va explicar la pròpia autora en una conferència a la llibreria Gigamesh de Barcelona el passat juliol.
