Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Sens dubte una de les novetats que s’esperen amb més expectació aquest inici de curs literari és la darrera novel·la de Paul Auster, 4 3 2 1, publicada per Edicions 62 en traducció al català d’Albert Nolla, i traduïda al castellà per Benito Gómez a Seix Barral. «Sento que m’he estat preparant tota la vida per escriure aquesta novel·la», ha manifestat Auster. El cert és que aquesta és la primera novel·la que el cèlebre autor publica després de set anys. 4 3 2 1 es presenta, per la crítica internacional, com la novel·la més ambiciosa, exigent, memorable… i tot un seguit de qualificatius elogiosos. El cert és que ambiciosa ho és molt, i monumental, i no només per les seves nou-centes pàgines, també.
«Dos camins divergien al bosc groc…»
Diu Robert Frost en el poema «The road not taken», clar motiu seminal d’inspiració per a Auster en el plantejament general de 4 3 2 1. El quilòmetre zero del llarg camí que ens narra s’inicia amb l’arribada al port de Nova York, simbòlicament el primer dia del segle XX, de l’avi del protagonista, un jueu de dinou anys nascut a Minsk anomenat Isaac Reznikoff, rebatejat a Ellis Island pel funcionari d’immigració de torn com a Ichabod Ferguson quan no comprèn el que el noi li està dient en jiddisch. El següent punt és la trobada en una cita a cegues, a la ciutat de Nova York, entre un dels fills d’Ichabod Ferguson, el treballador i responsable Stanley amb Rose Adler, una bonica i encisadora noia de vint-i-un anys, i com «l’encant de la solteria per a tota la vida va tenir una mort ràpida i definitiva».
La història però, comença pròpiament amb el naixement a Newark, Nova Jersey, el dia 3 de març de 1947, d’Archibald Isaac Ferguson, fill del matrimoni format per Rose i Stanley. I aquest és l’únic fet immutable, perquè a partir d’aquest moment la vida del petit Archie prendrà quatre camins possibles, es desenvoluparà simultàniament en quatre escenaris pròxims però diversos, i es multiplicarà en quatre vides paral·leles. Aquesta és en síntesi l’estructura de la novel·la 4 3 2 1 i el joc narratiu que Paul Auster ens proposa per explorar formes diverses de viure la vida i la mort, la família, l’amor, el sexe, l’amistat, la literatura i l’experiència artística amb el teló de fons d’una crònica social i política dels fets que han marcat la segona meitat del segle XX a nord-americà.
Les quatre vides d’A.I. Ferguson
Archibald Ferguson, nascut el 1947 a Newark, Nova Jersey (com el mateix Paul Auster) és el protagonista central d’aquesta epopeia que presenta una extensa galeria de personatges i uns motius temàtics recurrents. Pel que fa els personatges, a més de la petita família formada per en Ferguson i els seus pares, -Stanley, botiguer durant els anys del boom del sector de l’electrodomèstic, i Rose, fotògrafa i mestressa de casa-, hi tenen un paper significatiu les famílies paterna i materna. D’una banda els Ferguson de Nova Jersey: avis, oncles paterns Lew i Arnold amb les respectives mullers, cosins, amics… De l’altra els Adler de Nova York: els avis i la tia Mildred, la intel·lectual de la família, uns cops soltera, altres casada. A tota aquesta parentela s’hi sumen els membres de famílies sobrevingudes per segons matrimonis, ja sigui per divorci o per viduïtat, entre els quals els Schneiderman, i les diverses xicotes i amants de l’Archie, entre les/els quals destaca Amy Schneiderman, en ocasions germanastra i en d’altres cosina, però sempre com un dels amors més constants del protagonista.
Esport, sexe, llibres i escriptura
En la vida dels quatre Archie Ferguson, hi ha diversos elements que hi apareixen de manera reiterada i constant. Des de l’inici, l’esport n’és un. Auster dedica moltes pàgines de la novel·la a descriure la pràctica i a fer crònica del beisbol i del bàsquet. La solitud i la pèrdua són dues constants en la vida de cada una de les personalitats d’Archie Ferguson. Tots quatre, fills únics, experimenten des de petits un sentiment de solitud i d’aïllament per la manca de germans i d’amics tan a l’escola com a l’institut i, més endavant, a la universitat. La pèrdua es manifesta tant en el sentiment que produeixen la desaparició de familiars i persones de l’entorn, com en la forma simbòlica d’una lesió física, una amputació o fins a l’extrem de la pèrdua de la vida accidentalment.
Els llibres i les lectures de clàssics de la literatura antiga i contemporània són una referència constant. 4 3 2 1, és gairebé una llista exhaustiva d’autors i de títols, el canon literari que ens proposa Auster. Els Ferguson són grans lectors. Diversos personatges però principalment la tia Mildred té la funció de prescriure un completíssim programa de lectures per a la formació del jove Archie. Aquest interès per la lectura es tradueix en tots ells per una precoç inclinació a l’escriptura. Ja sigui en les facetes del periodisme, la poesia o la narrativa, tots quatre Ferguson escriuen i tendeixen a orientar-hi el seu futur professional. Alguns d’ells es manifesta també un cinèfil empedreït, i al canon literari s’hi suma un canon cinematogràfic.
A partir del moment en què els Ferguson arriben a la pubertat, si no abans, el sexe es manifesta com un tema que ocupa en bona part les seves ments i, conseqüentment moltes i moltes pàgines de la novel·la. També en aquest aspecte, les variants de la personalitat porta aparellada una diversitat d’opcions i d’experiències hetero, homo o bisexuals, de pagament o no. La urgència del sexe s’imposa sovint en el plantejament de les relacions sentimentals, i les experiències dels Ferguson són majoritàriament decebedores i frustrants, contrapuntades amb breus períodes feliços.
Tots ells viatgen a París, i, per descomptat, tots viuen amb diversos graus d’intensitat i d’implicació els esdeveniments que marquen la vida social i política nord-americana de l’època: guerra de Corea, assassinat del president Kennedy, la marxa sobre Washington, guerra del Vietnam… Podríem dir, doncs, que, amb variants, els quatre Archie Ferguson i el seu entorn componen un retrat de la generació americana de mitjan segle XX, d’arrels jueves, nascuda en poblacions de Nova Yersey i educada en l’entorn cosmopolita de Nova York.
Les variacions Auster
A 4 3 2 1, Paul Auster ens ofereix quatre novel·les en una. Més que de quatre, podríem parlar de tres novel·les i un relat breu. En el plantejament narratiu que ens proposa, el silenci forma part també de la narració i, com el lector descobrirà, l’absència es converteix en un protagonista més de la novel·la. 4 3 2 1 demana un lector infatigable i amb bona memòria per seguir les bifurcacions de camins narratius i perquè els quatre Ferguson, tot i ser diferents s’assemblen molt, tenen les mateixes dèries, viuen en el mateix entorn social i conviuen amb lleugeres variants d’uns mateixos personatges.
Cert és que al principi desconcerta, però també és cert que el plantejament i l’estructura dels quatre relats que avancen en paral·lel ofereixen possibles direccions de lectura des de les quals abordar la novel·la tot seguint el fil lineal o el que marca la numeració dels capítols. Personalment, confesso que havia d’avançar lentament en la lectura per saber de quin Ferguson estava parlant. Del 4, 3, 2 o 1? M’ha servit de consol llegir que Blake Morrison deia el mateix a The Guardian. Confesso també un cert esgotament per l’exhaustivitat. No em considero autoritzada ni de bon tros a emetre un judici més enllà de les meves impressions com a lectora però subscric els qualificatius de Laura Miller a The New Yorker: «Sprawling, repetitive, ocasionally splendid, and just as often exasperating». Tampoc no sóc ningú per dir que potser amb menys pagines també faríem el fet. He de dir però que he gaudit dels moments brillants, del joc narratiu, de l’estil inconfusible de l’autor i sobretot de la crònica que et transporta a l’ambient i els locals del Nova York dels anys 50 i 60 del segle XX.
Ficció autobiogràfica?
Hi ha moltes coincidències entre elements de la novel·la i dades de la biografia de l’autor. Paul Auster insisteix que no és una ficció autobiogràfica, però que hi recrea els escenaris de la seva infantesa i joventut, i experiències personals que van marcar-lo en l’adolescència com el de la tempesta elèctrica en el campament d’estiu i les fatals conseqüències que el lector descobrirà. En definitiva, però, al final de les nou-centes pàgines arribem a un desenllaç on tot se’ns revela com un pols entre les possibilitats de la ficció i de l’escriptura. Tothom que escriu ho fa des de la seva visió del món i l’experiència pròpia, i del que es tracta és de gaudir d’una la ficció que ens amplia la visió del món i ens fa reflexionar sobre una pregunta que segur que tots ens hem formulat en un moment o altre de les nostres vides: Com hauria estat la meva vida si…?
