Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Reencarnacions miserables (Arola) és el darrer llibre de narrativa publicat per l’escriptora Olga Xirinacs qui fa tot just un any, en el seu blog personal, ja ens donava notícies sobre el llibre i plantejava algunes preguntes relacionades amb la seva temàtica. Qui hagi seguit l’obra de l’escriptora trobarà en aquesta història moltes picades d’ullet que fan referència a d’altres textos seus. D’entrada ja ens ensopeguem amb una cita de Sírius Imbert, un dels seus personatges de ficció. I, ¿qui és aquest Hopkins a qui s’atribueix una altra de les cites introductòries, una frase que, de fet, amollarà el protagonista de la història en un moment concret de la narració?
La novel·la obre molts interrogants i en tanca pocs. Ens encarem a un text farcit de referències literàries i filosòfiques, una part de les quals resten amanides amb ironia intel·ligent i que presenta molts nivells de lectura. El punt de partida és una reflexió sobre la mort i sobre la possibilitat de la reencarnació. El protagonista és una víctima d’aquest poder de reencarnació, que no acaba d’entendre i, a més a més, es capaç de recordar les vides passades, un poder que no està pas a l’abast de tots els reencarnats. I, és clar, al capdavall, de què serveix reencarnar-se si no es recorda el que s’ha viscut?
La realitat d’un present una mica galdós ens introdueix en el món de dues famílies molt modestes, una de les quals de gitanos romanesos, que viuen de la venda a la menuda i que trafiquen amb droga, a un nivell molt elemental. Malgrat una certa misèria vital, aquests personatges que envolten el protagonista i el seu germà bessó tenen la seva grandesa. Al seu volt i sota terra hi ha una altra protagonista, la ciutat de Tarragona, amb els misteris que totes les grans ciutats amb història apleguen en els seus soterranis ocults. La novel·la és així mateix una mena d’homenatge sense complexos a aquest paisatge urbà complex i ric que forma part de la vida de l’autora i del seu imaginari personal.
Aquest reencarnat, tip de viure vides diverses, més aviat breus, vol deixar d’existir de forma definitiva, l’experiència no li ha aportat el que en calia esperar, d’aquestes repeticions existencials. Per primera vegada en la seva trajectòria humana és germà bessó d’un altre home, aquesta relació no es pot tallar fàcilment quan el protagonista decideix abandonar la seva família romanesa i amagar-se de forma temporal a la llar on la seva ànima va viure una vida anterior.
En la seva permanència vagarosa a la casa s’ensopegarà amb un home misteriós, que s’ha instal·lat de forma definitiva als soterranis urbans on viu de forma relativament còmoda. Tot i que la novel·la no ho mencioni, la vida d’aquest personatge ens evoca la dels vampirs, tot i que sense sang, al menys pel que sembla, car tot pot ser en aquesta atmosfera on tantes coses semblen pertànyer a un món oníric i enigmàtic però casolà i ben proper.
Ens trobem davant d’un llibre que es pot comptar entre els més importants que s’han publicat aquest any escrits per autors o autores catalans però que, més enllà de Tarragona, on la devoció per l’escriptora és evident i palpable, no ha merescut la difusió que mereixia. Potser la coberta no resulta adient al contingut i desconcerta, d’entrada. A Barcelona no he vist el llibre en cap lloc destacat a les llibreries més importants i fins i tot costa de trobar. No hi fa res, pel que sembla, que l’autora tingui al darrere un munt de premis i reconeixements i una obra sòlida i d’un gruix intel·lectual evident. Xirinacs és també una gran poeta i a Reencarnacions miserables s’hi reconeix, en molts fragments, el seu personal alè poètic.
L’obra de l’autora, després de tants anys d’escriptura, conforma un tot coherent en el qual aquesta novel·la hi té un paper destacat i mostra com Olga Xirinacs, amb més de vuitanta anys, és una escriptora plenament en actiu i que encara té moltes coses per explicar-nos i moltes idees destinades a fer-nos pensar, a fer-nos somriure, fins i tot, i a fer que ens reconciliem amb la literatura seriosa i de qualitat, en la qual s’hi pot percebre un bagatge cultural dilatat i de pes. I això avui, quan tanta palla ben embolcallada ens arriba acompanyada de grans promocions mediàtiques, té un gran mèrit.
