He llegit aquests dies el llibre Pájaros de América de Mary McCarthy (Tusquets). La traducció castellana, de Pilar Vázquez, és del 2007, l’original anglès, del 1971, cosa que cal tenir en compte pel fet que al llibre hi ha moltes referències sobre fets i maneres de pensar d’aquells anys. Molts llibres d’aquesta escriptora es mouen entre l’assaig i la novel·la però, per sort, avui el camp de la narrativa ha trencat molts murs i ja no s’endeguen debats inútils sobre els límits de cada gènere. A Pájaros de América l’autora segueix la vida d’un home jove, americà, intel·ligent i preocupat per la cultura i per la política. Són les moltes idees a l’entorn de la societat, amarades de referents culturals, allò que dóna pes al llibre, més enllà de la vida del protagonista.
Mary McCarthy barreja molts aspectes del seu pensament i de la seva vida en els llibres, aquí tan aviat la veiem reflectida en la mare del protagonista, una dona crítica, culta i una mica excèntrica, com en aquest Peter Levi que va surant enmig d’un mar coral de personatges diversos. Si abans t’aconsellaven llegir amb el diccionari al costat avui més aviat ho has de fer recorrent a la xarxa, les referències culturals del llibre, fins i tot les aparentment més frívoles, exigeixen repassar, aprendre i muntar-te les pròpies notes al peu de pàgina.
Peter Levi, aquest noi que admira Kant, que desitja escapar de l’exèrcit, en el context de la guerra de Vietnam, amb una bona relació amb els seus pares i amb el seu padrastre, els quals no l’aclaparen però l’estimen i responen quan cal, s’adona de què el món no es comporta pas com ho fa ell. La coherència porta complicacions, dilemes morals presents en moments fins i tot casolans i sense rellevància aparent. De l’estada amb la mare amb un entorn de natura, on pot observar els ocells, una de les seves dèries, anirà a parar a un París en aparent ebullició però amb una evident superficialitat perceptible.
El llibre té uns quants anys però molts temes es poden aplicar al present, com el de les guerres i el militarisme, mentre que d’altres avui i aquí tenen una actualitat que en els setanta no hauríem percebut, com ara això del turisme massiu en alça i amb tendència a l’abús i al consum desaforat. El protagonista reflexiona sobre coses com aparentment intranscendents com ara la utilització poc acurada de les cambres de bany comunitàries i la manca de civisme que mostra la seva deixadesa, coneix gent lligada al context militar, persones de diferents classes socials. La seva preocupació per l’ecologia avui ens resulta, així mateix, més propera que en l’època de la publicació del llibre.
Hi sura en els llibres de McCarthy una ironia seriosa, una reflexió compassiva sobre el capteniment de la gent, com ara aquest professor retòric i suposadament profund que intenta, però, aprofitar-se del xicot amb motiu del pagament d’un dinar conjunt. No totes les prediccions que Peter amolla en les seves converses o escolta en boca d’altres s’han realitzat però això de què el que dóna dignitat a una feina és allò que es cobra avui resulta plenament vigent. Una part de la crítica literària considera aquesta autora més interessant des del seu vessant d’activista política que no pas pel que fa a la literatura. El fet és que contemplada en perspectiva es fa difícil destriar una cosa de l’altra en la seva obra, una part important de la qual no està traduïda, encara, al castellà ni al català.
Un dels seus primers llibres i potser el més popular va ser El grupo, força autobiogràfic, que en l’època de la seva publicació va tenir un gran èxit però també problemes de censura en alguns països. Fins i tot es va portar al cinema, amb un bon repartiment però sense uns resultats reeixits del tot. McCarthy va ser educada en el catolicisme i tot i que va abandonar la religió en va aprofitar el vessant cultural, lligat a tantes manifestacions artístiques i literàries. També va ser crítica amb el comunisme i si bé es va decebre amb la deriva soviètica de la ideologia va saber, així mateix, aprofitar-ne alguns aspectes importants.
Es va oposar a la guerra de Vietnam, esdeveniment del qual es parla en diferents apartats de Birds of America. Va ser amiga d’Hannah Arendt i existeix una correspondència entre totes dues molt interessant, en la qual sorgeixen temes personals i casolans, a més de reflexions sobre política i societat. L’acció del llibre s’inicia a mitjans dels seixanta, els ocells són molt presents al llibre però també esdevenen una mena de metàfora dels humans.
Aquest jove Peter Levi, fruit de moltes cultures que han coincidit al llarg del temps, apartat de la família però no pas desvinculat de pare, mare o padrastre, que responen quan cal i els necessita, intenta viure segons l’ètica kantiana, amb l’intent de no tractar la gent com instruments. Sense la grapa de McCarthy algunes de les reflexions d’aquest jove podrien semblar carrinclones o gratuïtes però tot té sentit en el context en el qual se’ns expliquen les situacions. Peter passarà per un París en ebullició, contemplarà França amb una mirada distant i implicada al mateix temps, no exempta de crítica lúcida.
Peter és crític amb el seu país, es plany de l’excés de tot, del militarisme, però també n’admet algunes virtuts i tradicions entranyables. La seva anada a Itàlia farà que ens manifesti opinions i pensaments sobre els italians, sobre l’art i el seu consum, integrat en un turisme que allà ja era massiu aleshores. Pájaros de América és un tipus de llibre que, considerat com una novel·la, pot desconcertar. Resulta irregular, desordenat en alguns moments, no hi ha una història central que calgui seguir però aplega idees, pensaments i un munt d’això que en diem cultura, una cultura lligada a la natura, sempre en perill, car el tema ecològic és molt present en aquesta mena de divagacions imprescindibles del protagonista.
