Manel Haro. Barcelona / @manelhc
A Barcelona coincideixen aquests dies diverses exposicions de fotografia de primer nivell. A la Fundación Mapfre, Brassaï; a La Pedrera, Xavier Miserachs; i a Foto Colectània, Paco Gómez. Les tres mostres han estat molt celebrades i, sense cap mena de dubte, mereixen una atenta visita. La primera d’elles, que porta unes setmanes oberta, és un viatge a París en tota regla. Brassaï és un dels grans fotògrafs del segle XX, com ho són Robert Doisneau, André Kertész o Cartier Bresson, per citar només alguns que van tenir punts en comú. Tots ells, per exemple, van retratar les llums i les ombres d’un París en blanc i negre. A Brassaï el vaig descobrir fa anys en una llibreria, quan mirava llibres de fotografia, i vaig quedar enamorat, així que és una sort tenir l’oportunitat de veure ara les seves imatges en viu.
Brassaï va néixer el 1899 a Romania com a Gyulá Halász. Va arribar de molt jove a París, el 1924, amb el somni de fer carrera com a pintor, mentre es guanyava la vida escrivint articles i fent caricatures per a diversos diaris alemanys. Aquella era l’època en què els dibuixos en premsa deixaven pas a la fotografia, un fet que Brassaï va veure com una oportunitat i va voler aprofitar. Al principi es va encarregar de treballs periodístics que comportaven aportar fotografies: en un primer moment d’altres fotògrafs i, després, seves. És així com Brassaï va començar a fotografiar el 1929 i durant la dècada de 1930 va seguir de manera molt activa la seva activitat, centrant-se sobretot en la ciutat de París.
L’exposició que proposa Mapfre aplega més de dues-centes peces, la majoria d’elles són fotos, però també hi ha dibuixos, una escultura i material documental. Als anys trenta, Brassaï va fotografiar monuments, racons pintorescos i escenes de la vida quotidiana parisenca, tant de dia com de nit, amb una mirada especial als baixos fons de la ciutat francesa, raó per la qual en la mostra veurem diverses prostitutes i delinqüents: no us perdeu imatges tan icòniques com la de La prostituta a prop de la Place d’Italie. El recorregut està dividit en dotze àmbits. Un dels principals és el dedicat a la nit, amb imatges com la del Pont Royal vist des de l’aigua o la Torre Eiffel il·luminada. Un altre és el dels plaers, amb les esmentades imatges dels baixos fons, però també escenes festives i populars.
Brassaï va retratar també les reunions de l’alta societat de l’època, amb balls de disfresses, cites elegants i altres esdeveniments en llocs de renom com l’Hotel Ritz. En la seva producció es poden veure també retrats d’artistes com Picasso, Dalí, Miller o Matisse, entre altres. Per altra banda, podem veure diversos monuments i racons pintorescos de diverses ciutats (per exemple, tenim alguna imatge de la Sagrada Família de Barcelona i també aparadors de Nova Orleans). En definitiva, aquesta exposició és una oportunitat de viatjar al París dels anys trenta i de conèixer l’obra d’aquest magnífic fotògraf. Tota una mitologia vital i temporal que no es pot deixar escapar.
________
Brassaï / Fundación MAPFRE (Diputació, 250) / Fins el 13 de maig de 2018 / De 3 a 4 euros / www.fundacionmapfre.org
