Marta Planes. Lleida / @martaplanes
Els àngels em miren, de Marc Pastor (Amsterdam), comença amb l’aparició dels cadàvers de dues noies sense aparent connexió, llevat d’un petit tatuatge idèntic que totes dues tenen al clatell. Sembla un assassinat ritual o almenys força macabre: totes dues presenten la llengua arrencada. I aquesta només és la primera escena escabrosa d’una sèrie de crims que els Mossos d’Esquadra, immersos en una situació política convulsa després que la DUI de la tardor del 2017 tirés endavant, no abasten a resoldre. Els pocs sospitosos que aconsegueixen identificar desapareixen davant dels seus nassos, com si algú que no deixa pistes ni rastre se’ls avancés.
Pastor ha deixat de banda els viatges en el temps i les aventures exòtiques de L’any de la plaga, Bioko o Faristha i s’atansa ara més a l’estil de La mala dona, tot i que aquí el pes de la investigació no recau sobre una sola persona sinó que implica un bon nombre d’efectius dels Mossos d’Esquadra; la galeria de personatges és llarguíssima: inspectors, agents, sergents, a més de traficants, delinqüents comuns, psicòlegs, professors, periodistes, companys de classe de les noies desaparegudes… Pastor els dota de vida adjudicant-los vicis, virtuts, defectes, aficions… de manera que la majoria esdevenen més que un nom que compleix una funció en l’engranatge de la investigació. La creació d’aquesta multitud d’éssers i les dinàmiques que s’estableixen entre ells demostren el bon ofici de Pastor.
Un personatge més de la trama és la ciutat de Barcelona, però no pas la que recorre el bus turístic, sinó llocs que només els que hi viuen coneixen i barris ben allunyats de plaça Catalunya o Passeig de Gràcia. Pel que fa al context polític, la novel·la se situa en una Catalunya on la DUI va ser efectiva; el director del cos va ser detingut per defensar el Govern, la gent va ocupar el carrer, l’exèrcit espanyol va prendre Barcelona deixant una vintena de manifestants morts i finalment la Unió Europea va intervenir reconeixent la independència de Catalunya.
Però l’autor no ens deixa sense un protagonista carismàtic i aquest, des de la primera pàgina, és Abraham Corvo, un caporal dels mossos mulat d’ascendència guineana dotat d’una sensibilitat extraordinària per a la investigació, a més d’altres característiques que el lector descobrirà. Corvo és fill d’un enviat de TVE a Guinea Equatorial i d’una dona de l’illa de Fernando Poo, descendent dels Corvo de Bioko i La mala dona i germanastre d’Irene Corvo i Víctor Negro de L’any de la plaga (que tenen un petit paper a Els angels em miren). Un personatge a qui no perdrem de vista, ja que protagonitzarà la propera novel·la de Marc Pastor: El vol de l’òliba.
