Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
De Víctor García Tur he llegit tot el que ha publicat, motiu pel qual tenia moltes ganes de llegir Els país dels cecs (Proa), un conjunt de contes dispar en llargària però no en qualitat. Tots ells estan cisellats d’una forma que, malgrat que et puga agradar més o menys la proposta d’en Tur ningú no podrà dir que no estan ben escrits. N’hi ha, en conjunt, dos de llargs, dos de breus, i dos experiments, que servidor titlla, en el bon sentit de la paraula, d’una forma de cridar l’atenció via gràfica. La narració que dona títol al llibre sembla una ucronia d’una mena de Borges català, és a dir, amb les dèries i actituds de l’escriptor argentí. Aquest personatge, exiliat a l’Argentina l’any 1939, publica llibres d’una tradició catalanística formidable com ara El jardí dels corriols que es forquegen. A més, posats a trastocar la vida d’una de les millors plomes de la literatura hispanoamericana, García Tur canvia María Kodama (parella de Borges) per Roberto, un home meticulós, servicial, i que esdevé les mans de l’escriptor argentí. De sobte, quan la tranquil·litat regna a una casa repleta de llibres, un català trenca aquesta harmonia per, de sobte, viure-hi, i formar així un triangle del qual García Tur se’n sap sortir amb elegància i particularitat.
L’entremig del volum respon als contes més breus. Primer amb Els mons, on s’hi veu la influència temàtica d’Ursula K. Le Guin per les zones aïllades. La història narra la peculiar i trista situació de tractar les persones que hi viuen com a xifres, com a elements que formen part d’un recompte poblacional i que, si un no hi és, no existeix. La vida d’ells no importa fora d’aquí, com no importa la vida de fora a les nombroses tribus. L’home blanc les dibuixa, interessadament, com a perilloses, atzaroses i temibles, però la realitat, segurament, és que el perill, l’atzar i el terror vindran més aviat dels nostres actes que dels seus. Un altre conte, que podria ser una paràbola cristiana és El recaptador Jing. L’avarícia, la presència dels diners i la voluntat d’escalar cada cop més alt fan d’aquest passatge una lliçó moral.
El recull el tanca l’altre conte extens amb el títol L’iceberg de la teoria, una altra confabulació personal de l’autor que condueix el lector a creure que Moby Dick fou escrita per Dickens mitjançant un esborrany de Melville. Entre mitges, García Tur aprofita per a ventilar-se la línia temporal lògica i proposa un joc de salts en el temps que aprofita per conèixer (o reconèixer) autors que ja han mort, així com per entrellaçar les biografies d’uns i uns altres fent un joc de miralls molt divertit. En general, El país dels cecs és un llibre que paga la pena tenir a la prestatgeria. Una de les virtuts (jo tenia por que no ho acomplís) és que sovint, quan algú fa una reescriptura d’alguna cosa existent, reescriu però no aporta res. No avança. Canvia d’ací i d’allà però el moll de l’os ve a ser el mateix, fent que el lector quede orfe d’un avanç. Tur aconsegueix, no solament ressuscitar els clàssics, sinó que amb una proposta moderna, textual i gràfica, fa una proposta personal que hem de valorar.
