Manel Haro / @manelhc
Encerrados con un solo juguete (Debolsillo) va ser la primera novel·la (1960) que va publicar Juan Marsé (1933-2020), on ja es podien veure alguns dels temes, paisatges i racons de Barcelona que l’acompanyarien durant tota la seva obra. Per exemple, el cinema Roxy, la llegendària sala de la plaça Lesseps que va obrir el 1941 i va animar la vida cultural barcelonina fins al 1969. Veiem també uns personatges de postguerra, els derrotats d’una guerra que no van fer però que els va obligar a una vida miserable. Ens topem amb famílies trencades, mares vídues o abandonades pels seus marits que fan el que poden per tirar endavant mentre els seus fills fan vida de carrer. I, entre tots ells, aquells joves que no es volen resignar i lluiten per trobar la manera de sortir de la misèria i escalar socialment.
El protagonista d’Encerrados con un solo juguete és Andrés, un jove d’uns divuit o dinou anys que decideix deixar el taller de joiera on treballa (l’ofici durant anys del mateix Juan Marsé) perquè està fart de la seva feina. No sembla tenir cap pla alternatiu, cosa que angoixa la seva germana i resigna la seva mare, qui viu esgotada per llargues jornades laborals i marcada per la pèrdua del seu marit, un convençut republicà mort a trets per la gent del seu propi bàndol quan va intentar aturar la crema d’una església.
L’objectiu més immediat que té Andrés és aconseguir els diners necessaris per llogar una habitació i tenir relacions amb Tina, una noia del barri, filla d’una família també marcada per la pèrdua del pare (un empresari que va fugir a França i després al Brasil per evitar la repressió franquista). Tina viu amb dos germans i la seva mare. Els fills mascles assumeixen que el pare no tornarà, però Tina i la mare encara mantenen l’esperança que ell els cridarà per anar a viure al Brasil. Mentrestant, la mare va emmalaltint i consumint-se, en bona part perquè troba a faltar la vida acomodada que tenien quan vivien al gran pis del carrer Diputació amb Rambla Catalunya.
Juan Marsé.
Per la novel·la circulen altres personatges, amb les seves històries i derrotes, el més important dels quals és Martín, un noi amb ínfules de grandesa, acostumat a aconseguir el que vol de la manera que sigui. El seu objectiu és Tina, amb qui va tenir una curta relació, però van trencar perquè ell la maltractava física i psicològicament. Martín utilitza la mare de la Tina per recuperar la seva relació, encara que ell sap que la noia surt amb l’Andrés.
A l’Andrés sembla no preocupar-li el Martín, probablement perquè Andrés es conforma a tenir sexe amb Tina. Però com passa en les novel·les de Marsé, les coses sempre poden anar pitjor i tot es comença a complicar. Els seus personatges derrotats poques vegades tenen marge per tenir una vida millor, poden somiar i intentar-ho, però el seu destí els té atrapats en una mena de decadència, vital i moral.
Segurament Encerrados con un solo juguete no és de les millors obres de Marsé, aquí no trobem la complexitat argumental de novel·les posteriors, i els lectors que ja coneixen la seva obra acusaran que personatges com el de Mauricio, un escultor vingut de Girona envoltat de misteri, estiguin tan poc desenvolupats. Aquest Mauricio és una tipologia de personatge que és fàcil identificar en altres llibres de l’autor. Marsé tenia vint-i-set anys quan va publicar aquesta novel·la i encara que no ens ofereix descripcions massa explícites, sí que ens aboca a situacions realment dures que omplen de misèria la vida d’aquests personatges.
