Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Una de les estrenes de Netflix d’aquest confinament ha estat Hogar, la pel·lícula escrita i dirigida per Álex i David Pastor. Es tracta d’un thriller protagonitzat per un executiu del món de la publicitat que es queda sense feina i, en conseqüència, veu com tot el seu món de privilegis s’ensorra a poc a poc mentre va d’entrevista en entrevista per buscar una nova ocupació. Javier Muñoz, aquest home acostumat al benestar, haurà de deixar l’enorme casa de la zona alta de Barcelona i marxar, amb la seva esposa i el seu fill, a un pis molt més modest a El Carmel, una situació que no acaba d’encaixar. És per això que Muñoz (interpretat per Javier Gutiérrez) s’acosta de tant en tant a l’antic habitatge on vivia, i allà observa la parella que ara l’ocupa (Mario Casas i Bruna Cusí). Desesperat com està, el publicitari decideix que ha de recuperar la seva antiga vida al preu que sigui.
Hogar és un thriller amb una bona intriga i amb un gran actor, com és Javier Gutiérrez, capaç de caracteritzar a la perfecció aquest personatge tèrbol i despietat, però que el misteri s’aguanti per pur entreteniment i per bondat de l’espectador, no vol dir que sigui versemblant. Vaja, que un es posa a veure aquesta pel·lícula i es deixa endur per la història amb molta facilitat, però passant per alt unes quantes situacions que difícilment podrien passar en la realitat, no almenys de la manera que ens ho proposen els directors. No puc entrar en detalls, per allò de no malbaratar la intriga a ningú, però tot i ser plausible que un personatge com Javier Muñoz podria existir en el nostre entorn, les peces –en la pel·lícula- haurien d’encaixar sense ser tan forcades.
Per altra banda, sempre em costa creure’m els personatges de Mario Casas, un actor amb molta presència, qui ja ha participat en altres thrillers, i no estic segur que aquest sigui un gènere que li escaigui gaire perquè, quan parla, veig més a l’actor que als seus personatges. I això ja em va passar també, per exemple, quan es va posar en la pell de Francesc Boix. Com deia, però, trobo que com a producte d’entreteniment de Netflix Hogar és una pel·lícula prou entretinguda per passar l’estona. Els mitjans de comunicació han estat molt generosos amb les seves opinions, amb alguns comentaris elogiosos que considero molt exagerats, però intueixo que la base de tota aquesta complaença està més en la bona tasca de l’actor principal, un Javier Gutiérrez extraordinari que mai decep, que en la pel·lícula en si. Que cada espectador decideixi per ell mateix.
