Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Fa uns anys vaig quedar impactat amb la lectura del llibre Las tribus de Israel (RBA Libros), de la periodista Ana Carbajosa. El vaig comprar com a font de documentació i d’informació abans de fer un viatge al país, i el que vaig llegir em va deixar de pedra. El cert és que em vaig adonar que no tenia ni idea sobre la religió jueva, menys encara sobre com la practiquen els jueus ortodoxos (i ultraortodoxos). Carbajosa explicava amb detalls les moltíssimes normes que tenen, així com les actituds masclistes i radicals que molts jueus ortodoxos adopten i que fan que les dones siguin pràcticament un instrument, molt menyspreat, per cert, en determinades situacions (com quan tenen la regla). Aquella lectura em va fer reflexionar com era possible que constantment es denunciï l’opressió de la dona en la religió musulmana, però, en canvi, passi tan desapercebut el que passa entre els jueus ortodoxos. I m’ho segueixo preguntant: com és possible?
Si la sèrie de Netflix Unorthodox està sent un èxit tan rotund, crec que deu ser precisament perquè molts espectadors s’han quedat tan parats com em vaig quedar jo fa uns anys. De fet, he de dir que la sèrie no mostra tota la complexitat d’aquest tipus de societats tan tancades, però també és cert que a Unorthodox he vist coses encara més alarmants del que m’esperava. Aquest relat dividit en quatre capítols està basat en la història real de Deborah Feldman, qui va publicar les seves memòries fa uns anys. La protagonista és Etsy Shapiro, una joveneta de dinou anys de Brooklyn obligada a casar-se amb un jueu ortodox que no coneix. Primer, però, la mare d’ell ha de donar el vistiplau, així que s’arregla una trobada casual en un supermercat on la protagonista simula fer una compra i la seva futura sogra l’analitza al detall.
A partir d’aquí, la vida d’Etsy serà una davallada emocional contínua. No entraré en detalls sobre tota l’opressió que sent en cada moment aquesta jove, la presó en la qual viu, us animo a què ho descobriu mirant la sèrie, però sí que en destacaré un dels moments més durs, perquè Unorthodox és una història realment dura que m’ha deixat un mal cos com pocs relats ho han fet. Són les escenes de sexe, tan plenes de dolor, patiment, masclisme. Tot tan mecànic, tan fred, tan humiliant. No és d’estranyar que Deborah Feldman (Etsy Saphiro) decidís escapar a qualsevol preu per tal de tenir una vida més lliure, més digna i, sobretot, més seva. He de dir, però, que el marit d’Etsy també em sembla una víctima, un home sotmès a unes normes i una vida controlada i acotada. Ell estima la seva dona, però segueix les tradicions perquè segurament ni tan sols és conscient que se les pot saltar, que pot relaxar-les a casa seva, que la seva dona no és només un instrument.
Dirigida per Maria Schrader, Unorthodox va fent salts temporals, intercalant el present amb escenes del passat. D’aquesta manera tan encertada de construir el relat, podem entendre millor cadascuna de les dificultats a les quals s’enfronta Etsy. Cada cosa que descobreix és un món que se li obre: Internet, les discoteques, poder cantar lliurement, les amistats sinceres. Pareu atenció a l’impacte que és per a ella descobrir tot el que s’ha perdut i el que desconeixia. De pas gaudireu d’una interpretació meravellosa de la jove actriu israeliana Shira Haas, pràcticament desconeguda fins ara i que ja suma una llarga llista de nous projectes. Realment crec que tots hauríem de veure aquesta sèrie, encara que només sigui per entendre millor el món en què vivim, o per reflexionar -insisteixo- com algunes cultures són tan eficients a l’hora de mantenir en privat actituds que atempten de manera tan flagrant les llibertats individuals.
