Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Finalment s’ha pogut celebrar a Barcelona un gran esdeveniment literari sense que la Covid hagi posat gaires inconvenients més enllà d’un canvi de localització, controls d’accés i diversos punts de gel hidroalcohòlic. La Setmana del Llibre en Català s’ha salvat de la llista de cancel·lacions d’actes culturals que va impedir celebrar el nostre tradicional Sant Jordi i el posterior Sant Jordi d’estiu. Situada enguany al Moll de la Fusta, en substitució de l’avinguda de la Catedral, les pors eren que els lectors la trobessin massa allunyada del centre de la ciutat, al no ser una habitual zona de pas. A més, la pluja intensa ha fet acte de presència durant el matí i primera hora de la tarda d’aquesta jornada inaugural de la Setmana, la qual cosa feia que es disparessin els temors a un fracàs de visitants. Des de l’organització no treien la mirada dels avançaments meteorològics que deien que cap a les cinc de la tarda s’acabava la pluja, tot just quan començaven les activitats. I així ha estat.
Un servidor ha arribat cap a les sis de la tarda, just quan Josep Costa estava dedicant el seu llibre Eixamplant l’esquerda (Comanegra) i el component de Sidonie Marc Ros feia el mateix amb la seva novel·la El retorn d’ABBA (Rosa dels Vents). A l’escenari central el periodista Joan Safont moderava una conversa al voltant de diversos llibres que expliquen la història de Catalunya. I als passadissos entre les parades de llibres, molt més amples que a l’avinguda de la Catedral, els llibreters i els editors somreien al veure que a poc a poc venia més gent. M’he apropat a la parada que comparteixen L’Avenç, Raig Verd i Les Hores i m’he trobat a les seves editores respectives, Núria Iceta, Laura Huerga i Maria Sampere, que coincidien que malgrat el canvi de localització, el mal temps i que la fira arrenca en un dia entre setmana, la confluència de persones permet ser optimistes. Us confessaré, però, que mai no he vist aquestes tres editores en una actitud que no sigui positiva. També m’he trobat Jordi Fernando, editor de Meteora; Miquel Adam, d’Ara Llibres; Neus Chordà, de comunicació de la Setmana, i diversos autors. Tots ells satisfets de la convocatòria.
En l’acte d’inauguració, la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha assegurat tenir confiança en el sector del llibre per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi i ha recordat que la cultura és segura. M’ha agradat també el gest del responsable de polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, al recordar la figura de l’escriptor Juan Marsé, mort recentment, per ser «un dels primers escriptors que van fer de Barcelona un objecte literari». Marsé era un gran autor, criticat massa sovint per defensar el seu dret a escriure en castellà, i sabem –qui millor que els catalans- que ningú hauria de tenir l’obligació de defensar la llengua amb la qual es vol expressar. Poca estona després m’he creuat amb Martí Gironell, que anava tot atabalat, segurament perquè mai para quiet i perquè la promoció de la seva darrera novel·la, Paraula de jueu (Columna), el té molt enfeinat.
Tot ha anat bé fins la darrera de les activitats de la jornada, la lectura de poemes de Suu, que presentava Fauna o amor (Rosa dels Vents), Juana Dolores Romero amb Bijuteria (Galerada) i David Caño amb Un cos preciós per destruir (Proa). Llavors la tempesta ha tornat a aparèixer, però els lectors, ai!, no s’han mogut de la cadira, han tret el paraigua i han seguit escoltant. Almenys tot el que han pogut. A vegades, quan tot sembla estar en contra, la passió d’uns quants engresca als més escèptics a seguir creient en aquest món del llibre, acostumat a patir i a sobreviure. La literatura –i la llengua catalana- saben que no hi ha diluvi que les aturi. I la Setmana seguirà celebrant les seves activitats fins diumenge al vespre. I any rere any.
