Vuit històries entre l’humor i l’existencialisme

A 'Datura Stramonium i altres relats', d'Àngels Guil i Bieto, convergeixen temes com el sexe, el desig i els tòpics del nostre temps
Datura Stramonium

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


El relat breu, el conte, és un gènere que en aquests darrers anys ha experimentat una interessant revifalla. De forma absurda i desafortunada s’ha considerat, en algunes èpoques, un gènere menor. Avui, quan els límits de la narrativa s’han mostrat fràgils i superables, assistim a la publicació de reculls molt interessants i a la reedició i descobriment de contes imprescindibles publicats fa anys. Aquell antic debat estèril sobre si un autor és millor en la novel·la o la narrativa curta, que en les arts plàstiques tindria un cert paral·lelisme en allò de si un artista és millor dibuixant que pintor, es pot considerar, i tant de bo sigui així, superat.

Àngels Guil i Bieto, nascuda a Seròs (Lleida), va estudiar  la carrera de Dret. Actualment viu a Arenys de Munt i compagina la feina de professora d’institut amb l’escriptura. Ha rebut diferents premis per alguns dels seus contes i aquest és el primer recull que publica. En aquest llibre, Datura Stramonium i altres relats, que porta el títol de la narració que tanca el volum, aplega vuit històries, aparentment divertides, amb alguns trets surrealistes, i que van molt més enllà de la història que ens expliquen. Dues de les narracions estan relacionades a través d’un dels personatges, la resta funciona de forma independent. Hi trobem fets i dèries del present, però talment reflectits de forma una mica estrafeta, com en un mirall distorsionador. Convergeixen en el recull temes com el sexe, el desig, el món laboral del present, els tòpics del nostre temps, la vellesa, l’avorriment davant de la rutina…

En alguns moments, determinats passatges m’han evocat el llibre Nueve cuentos malvados de Margaret Atwood. El darrer conte ens enfronta a una relativament innocent venjança, la d’un ésser ingenu i gris davant de l’absurd de tantes coses, en aquest cas la tendència massiva a anar a collir bolets quan n’és la temporada. El recull compta amb una introducció de l’escriptora Elisenda Puig i Salvador. Fa anys hauria estat aquest un volum adient a optar a aquell premi Joan Oliver d’humor i sàtira, malauradament desaparegut, com tantes altres bones iniciatives. Per sort segells editorials valents, com Stonberg, malgrat la poca difusió actual de molts dels llibres que es publiquen, ens ofereixen  molt bones sorpreses en el seu catàleg. Caldrà seguir aquesta autora en el futur.

Categories
HumorLLIBRESRelats
Un comentari
  • Sílvia Romero
    4 novembre 2020 at
    Deixa una resposta

    Una altra lectura per anotar a la llista de pendents. I penso, també, que cal treballar més aquest gènere de l’humor, un estil de narrativa que no és gens fàcil. Gràcies per l’article!

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES