Les eleccions als Estats Units fan aflorar, cada quatre anys, discursos, eslògans i promeses electorals que busquen convèncer els ciutadans dels ideals de viure en la democrà cia més antiga del món: un paÃs ple d’oportunitats que et permet prosperar, tenir èxit professional i un ascens social assegurat. Allò que es coneix arreu del món com el somni americà . Però, ¿realment ha existit mai o és un mite que per a alguns s’ha convertit en un malson? La primera potència mundial ha deixat al descobert les grans desigualtats que viuen molts americans, sobretot aquelles minories i grups socials invisibilitzats. Una vegada més, la realitat i l’aparença són dos conceptes que no sempre apunten en la mateixa direcció.
La novel·la Dendritas (Automática Editorial), escrita per Kallia Papadaki (i traduïda Laura Sala RodrÃguez) ens situa als anys vint a la ciutat de Camden, a l’estat de Nova Jersey, just a tocar de Filadèlfia i separada d’aquesta altra ciutat pel riu Delaware. Allà s’instal·la Andonis Cambanis, després de desembarcar a Nova York i deixar enrere la seva famÃlia i la seva pà tria, Grècia, buscant una vida millor que li permeti veure el futur amb esperança. Però l’esperança s’esvaeix rà pidament i la realitat s’imposa. En aquells moments a Camden la indústria creixia i es generaven llocs de treball però la situació es va anar girant en contra, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, i va donar pas al tancament de fà briques, a la delinqüència als carrers i a barris on la marginalitat i la pobresa es feien evidents.
Andonis Cambanis, i més tard el seu fill Basil, viuen a batzegades entre l’èxit, que alguns moments sembla que assaboreixin, i la derrota que no se separa d’ells. El persegueix dia si i dia també. I quan sembla que s’imposa una treva, abaixa el cap i assumeix que el fracà s forma part de manera intrÃnseca en les seves vides. Amb aquesta idea, Papadaki, escriptora i guionista grega, construeix una novel·la al voltant del fracà s quotidià de Cambanis i de dues generacions posteriors, establertes als Estats Units entre 1920 i 1980. Una història on hi trobareu uns personatges marcats per infà ncies tempestuoses, pèrdues sobtades, desenganys matrimonials i carreres truncades.
La nostà lgia també és un sentiment que apareix constantment en el llibre i reviu quan les frustracions es fan presents. Grècia no desapareix mai pels Cambanis, perquè malgrat que el seu paÃs d’origen els hagi forçat o obligat a marxar, el sentiment de pertinença segueix en ells. No descarten tornar-hi algun dia però una vegada més la realitat es torna a imposar i les circumstà ncies econòmiques i socials els ho impossibilita i els condemna a viure lligats a un paÃs que no l’acaben de fer seu.
La novel·la m’ha fet reflexionar sobre si el destà per alguns existeix, o dit d’una altra manera, si tothom pot intentar canviar el rumb de les seves vides. Els Cambanis dignament ho intenten, i quan cauen s’aixequen i ho tornen a intentar, però per més que s’hi esforcin no se’n surten. Són responsables del seu propi fracà s? Segurament que hi ha decisions errades, però equivocar-se i fracassar en un suburbi de Camden no és el mateix que fer-ho en un barri benestant de Nova York. Una lectura molt adient per entendre la realitat i la societat d’avui, perquè el somni americà , si existeix i és tangible, només ho és per a alguns.
