Una finestra entelada per la boira

El protagonista de 'Berg', novel·la d'Ann Quin, és un home turmentat a la recerca del seu pare, a qui vol assassinar
berg ann quin

Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G


La britànica Ann Quin (1936-1973) va ser una escriptora singular que va experimentar amb drogues i va ingressar en un hospital psiquiàtric. Ara s’ha publicat en castellà Berg (Malas Tierras i Underwood, amb traducció d’Axel Alonso Valle i Ce Santiago), la qual va ser la seva primera novel·la, publicada originalment el 1964. En aquesta obra d’estil experimental, on l’autora omet alguns signes de puntuació, el protagonista és un home anomenat Alistair Berg -canvia el seu cognom a Greb per ocultar la seva veritable identitat-, qui viatja a una ciutat costanera amb l’objectiu d’assassinar el seu pare. S’allotja en una habitació al costat de la del seu pare, on aquest viu amb Judith, una dona més jove que ell.

En la seva habitació trama l’assassinat del seu pare mentre fa un repàs constant del passat. Els flashbacks a la seva infància se succeeixen amb rapidesa i ens permeten veure les seves demostracions de força i valor. Tot s’hi val per sobreviure. Hi ha també la veu omnipresent de la seva mare, que ara es comunica amb ell per carta, i qui sempre ha estat una dona sobreprotectora, la qual cosa deixa rastre en l‘actitud insegura i turmentada del protagonista. A Berg s’intercala la narració amb les cartes de la seva mare, una font inesgotable de paraules, consells i advertències.

Narrada en tercera persona, en aquesta novel·la veiem un home que es dedica a vendre productes per fer créixer el cabell mentre busca un pare absent. Pensa en aquesta presència alcohòlica i parasitària, encara que no la sent com a paterna. La seva missió allà sembla consistir més aviat en assassinar una persona qualsevol. El protagonista és un idealista que filosofa i delira, un home turmentat, necessitat d’amor i reconeixement. Per moments, pot semblar que té deliris de grandesa, però senzillament intenta respirar en un ambient que és massa asfixiant, i per això necessita treure el cap fora de l’aigua fins que sigui visible i li permeti agafar aire.

Berg -o Greb, o Aly, d’Alistair, que és el seu nom de pila- busca una felicitat i una harmonia familiars que ja no són possibles o, al menys, no tant com abans. És un flâneur que passeja per la ciutat mentre aguaita la figura trontollant i absurda del seu pare, encara que, en realitat, és el seu pensament el que li aguaita a ell. La seva ment el troba desarmat si es queda aturat, per això Berg camina i camina, per construir-se una ombra paral·lela que li serveixi d’escut i no fer front a allò per a la qual cosa sembla haver anat.

Judith i el seu pare renyen amb freqüència. Ell se’n va uns dies i és llavors quan ella aprofita per conèixer millor en Greb i atreure’l. Berg, per la seva banda, és un home reservat, introvertit i molt unit a la seva mare, a casa seva i als seus llibres. Per això, cada diversos paràgrafs la narració, que és ràpida i vigorosa, torna la vista cap la seva infància, una etapa de la seva vida amb sabor agre però també amb centelleigs d’harmonia i esplendor. Berg sempre ha buscat una vida diferent de la que li ha tocat, amb aquell anhel etern d’haver d’estar sempre a l’alçada. No obstant això, no s’acaba de decidir a executar el seu pla tot i que es queda a soles amb el seu pare en diverses ocasions. Les reflexions travessen l’espai i el temps i fan una crítica social impregnada d’existencialisme. L’olor a cremat nega l’habitació de Berg, el lloc on aquest realitza introspeccions dolgudes i llança a l’aire preguntes sense resposta, sempre ignorades.

Quin inclou en aquesta novel·la referències a obres de Shakespeare i a poemes mentre examina les relacions paternofilials, els mites familiars i el sentiment de no pertinença a llocs i persones. L’autora aprofundeix així en la psicologia d’un protagonista abstracte i delirant. La sort de la vida i la separació del passat i el present són temes que Quin aborda en aquesta novel·la cerebral que explora paratges recòndits de la ment humana, dels seus desitjos i de les seves obsessions. A través d’una finestra entelada per la boira s’albira una ombra que cerca en la seva ment, que escull i descarta, i a la fi es queda amb una mena de ninot. L’anomena pare, però aquest no li respon.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.