El ‘Winterreise’ de Schubert dins d’una teranyina al Liceu

Tareq Nazmi i Gerold Huber han interpretat aquest cicle de lieder abraçats per la instal·lació de Chiharu Shiota
El pianista Gerold Huber i el baix kuwaití Tareq Nazmi / Foto: David Ruano.
El pianista Gerold Huber i el baix kuwaití Tareq Nazmi / Foto: David Ruano.

Albert Mena / @jakoblenz


Un espectacle que barreja art contemporani punter amb un cicle líric de primera. Aquesta és la descripció ideal del projecte que ha possibilitat Víctor García de Gomar, director artístic del Gran Teatre del Liceu. I és que és una idea, la d’unir Chiharu Shiota al Winterreise de Schubert, que contribueix a posicionar el Liceu com a centre cultural de primera divisió: unir referents clàssics amb projectes contemporanis líders al món no és una tasca que estigui a l’abast de tothom.

Last Hope, obra de l’artista nipona resident a Berlín, és un espectacle que omple els sentits. Llums fredes però suaus contrasten amb el color càlid dels llums de la Sala Miralls, empetitida davant l’escala de la instal·lació. Un fil blanc dona cos a les distàncies entre els diferents elements que constitueixen la peça. Genera una sensació d’opressió, d’atrapar-se dins d’una teranyina, que contrasta amb el pes dramàtic del daurat permanent de la sala. És excessiu, dramàtic. Ofega però, alhora, allibera.

Els fils surten projectats d’un piano i una banqueta que són formes buides, delimitades per un ferro retorçat (que no rovellat) i que els dona una presència sòlida i alhora indefinida. Partitures que floten en els filaments son víctimes atrapades d’aquesta teranyina, recordant que la música és efímera, fràgil, i que gaudir de la seva limitada existència és l’única manera de poder mantenir l’esperança.

El baix kuwaití Tareq Nazmi ha interpretat el Winterreise de Schubert com un exercici intel·lectual més que emocional. Posseeix un timbre seductor i visceral, i tècnica per a afrontar els nombrosos reptes d’aquest cicle. On més ha aparegut la seva veu és en la cançó «Die Krähe»: lluny dels excessos aguts i greus als que ha tendit en altres peces, hem pogut sentir la vulnerabilitat d’una veu que no s’amaga darrere d’una construcció cerebral. Haver pres una aproximació més moderada però alhora sensible hagués donat més força al conjunt.

Al piano ha acompanyat Gerold Huber, de so intens, romàntic i sempre present. Una impecable feina acompanyant, però també caracteritzant, els nombrosos efectes musicals de Schubert. El Winterreise és feina de dos, i al Liceu s’ha pogut sentir una parella plena d’energia. Aprofitem l’ocasió per a recordar que en la temporada 21/22 del Liceu podrem gaudir de la interpretació que el llegendari artista Antonio López fa també del Winterreise de Schubert, des de l’antic centre penitenciari La Model. Esperem ser-hi i que segueixi la llista de projectes que uneixen l’art contemporani amb els clàssics de la cultura europea.

Categories
CLÀSSICAConcerts
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES