Hi havia ganes d’escoltar el debut al Palau de la Música del contratenor argentí Franco Fagioli, qui ja havia visitat Barcelona fa tres temporades per interpretar al Liceu el paper de Nerone de l’òpera Agrippina de Händel. Llavors, el cantant no va poder mostrar totes les seves virtuts, i la del Palau era l’oportunitat perfecta per fer la seva carta de presentació al públic català, i ho va fer amb un programa fet a la seva mida, que exigia molt de la seva tècnica i control vocals amb peces, sobretot, de Leonardo Vinci i Händel.
Un programa exigent per a un cantant que pot i sap presumir de virtuosisme amb una actuació molt compacta plena de moments brillants. El títol del concert era Natura & turments, que recull dos dels grans temes del repertori barroc. La de Fagioli va ser una interpretació de força i sensibilitat, va emocionar amb les peces més intimistes com la «Scherza infida» de l’Ariodante de Händel i va fer aixecar el públic de la butaca un parell de vegades amb els seus sobreaguts impossibles, com el que ens va regalar a «Vo solcando in mar crudele» de l’òpera Artaserse de Vinci.
Fagioli no va buscar altres maneres de guanyar-se la complicitat del públic que no fos la seva veu, amb una tècnica vocal que, personalment, no havia escoltat mai abans en un altre contratenor, i que es va fer evident sobretot a «Quell’usignolo che innamorato», del Gismondo, re di Polonia de Vinci, la primera peça cantada del concert, i «Sento brillar nel sen», d’Il pastor fido de Händel, que tancava un programa que va comptar amb dues extraordinàries propines: l’ària «Ogni vento» de l’òpera Agrippina de Händel i «Dove sei amato bene», de la Rodelinda del mateix compositor, que va suposar la cirereta a un concert excel·lent que va comptar també amb peces de Porpora, Purcell i Locatelli.
A Fagioli el va acompanyar l’Ensemble Gabetta Consort, liderada pel violinista argentí Andrés Gabetta, i en aquesta societat rau també part de l’èxit de la nit, ja que Gabetta va fer una gran tasca en l’acompanyament de Fagioli amb la seva molt solvent formació, però també com a solista en els dos concerts per a violí de Vivaldi que incloïa el programa, en els quals no va desaprofitar els seus moments de lluïment. El tàndem Gabetta-Fagioli va funcionar perfectament, es notava la complicitat entre ells i el resultat va ser extraordinari. Una d’aquelles nits perfectes al Palau de la Música.
