Són molts els intel·lectuals i artistes africans que al llarg dels segles XX i XXI han escrit i creat reclamant una descolonització real de les ments, una vegada es va acabar el colonialisme occidental. Deia l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o que «l’imperialisme continua controlant les economies, polítiques i cultures d’Àfrica.» És en aquesta mateixa línia que podem ubicar l’exposició que ha organitzat a Sitges la galeria Out of Africa, que porta per títol Smiling and Suffering. El nom fa referència a la cançó del cantant nigerià i activista pels drets humans Fela Kuti i recull l’obra dels pintors Daniel Onguene (Bafoussam, Camerun, 1995) i Matthew Eguavoen (Edo, Nigèria, 1988).
La mostra parteix de la idea que tot i que durant les dècades de 1960 i 1970 tot apuntava a la fi del colonialisme i a l’inici d’una nova era de desenvolupament, progrés, prosperitat i autodeterminació a Àfrica, la realitat va evidenciar que el malson continuava i que les cadenes no s’havien trencat del tot. Així, l’obra d’Eguavoen reflexiona sobre l’esclavitud mental dels ciutadans nigerians que, tot i residir en una nació lliure i sobirana, encara viuen com si fossin esclaus. Ho explica al catàleg que ha editat la galeria Raphael Dapaah, escriptor i consultor d’art. Temes com la mala gestió econòmica, la corrupció, la violència i l’opressió estan al rerefons de l’art d’Eguavoen i també en la d’Onguene.
Obres de Daniel Onguene.
Les obres d’aquests dos artistes tenen punts en comú, però s’expressen de forma molt diferent. El nigerià retrata amb colors vius persones que no es volen rendir, que miren directament a l’espectador amb actitud determinada, és la mirada de qui desafia el seu destí per trencar les cadenes que impedeixen la seva llibertat i el seu desenvolupament humà. Per la seva banda, els personatges d’Onguene apareixen envoltats de la misèria i la decadència urbana en les quals viuen, conseqüència d’una situació socioeconòmica dramàtica. Són els exclosos d’un sistema que premia la corrupció i la manca de consideració cap a uns ciutadans que tiren endavant com poden.
L’exposició es complementa amb les escultures de Boukaré Bonkoungou (Koubri, Burkina Faso, 1978), que barregen fusta i bronze i que mostren una sèrie de personatges africans vestits amb teixits tradicionals amb accions i actituds que denoten també els anhels de llibertat. Smiling and Suffering és una bona oportunitat per veure com l’art canalitza les necessitats individuals i col·lectives del continent africà, per entendre que hi ha moltes formes d’esclavitud i de colonialisme encara vives al món i per descobrir aquests artistes que han aconseguit situar les seves creacions en el panorama artístic internacional. I no són paraules buides: pocs dies després d’inaugurar-se l’exposició, la galeria Out of Africa ho havia venut pràcticament tot.
Obra de Boukaré Bonkoungou.
