La vida d’Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar (Tusquets) no s’esgota mai i continua seduint noves generacions de lectors, especialment perquè aquesta breu novel·la es llegeix a escoles i instituts des que es va publicar, el 1996. Com una mena de subtítol, llegim que aquesta obra del xilè Luis Sepúlveda està pensada per a joves de vuit a vuitanta-vuit anys, i penso que és un detall molt adient, perquè per molt que aparentment es tracti d’una història juvenil, el gaudi de la seva lectura pot abraçar lectors diversos disposats a deixar-se arrossegar per una història simpàtica i divertida, protagonitzada per personatges entranyables.
Els seus protagonistes són animals, un dels quals és un gat –Zorbas- que veu com una gavina banyada en petroli aterra al balcó de la casa on viu. L’ocell arriba esgotat, amb les forces justes per demanar al gat que cuidi de l’ou que acaba de posar i que quan neixi el pollet l’ensenyi a volar. Zorbas no dubta ni un moment a assumir aquesta responsabilitat, però sap que no ho podrà fer sol, ja que, al capdavall, ell és un gat i de gavines no sap absolutament res. Per sort, sap on ha de preguntar, al grup de gats que hi ha pel port, i sobretot a un felí que té a la seva disposició una enciclopèdia per fer consultes.
L’autor, Luis Sepúlveda.
L’origen d’aquesta història està en la promesa que l’autor va fer als seus fills d’escriure un relat sobre la poca cura que tenim els humans del nostre entorn i sobre com les nostres accions perjudiquen sovint la natura. Més enllà d’aquesta denúncia, la novel·la és una aventura divertida, tendra i plena de misteri. Sepúlveda ens convida a entrar en la vida i les ocurrències d’aquests gats del port i a la de les gavines, i imagina un agradable esperit de solidaritat entre les diferents espècies animals.
Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar –que conté unes il·lustracions de Miles Hyman– ha esdevingut tot un clàssic literari per a milers de lectors, es llegeix d’una tirada, i penso que val la pena que també els lectors adults s’apropin a ell, perquè és una obra plena d’imaginació que ens fa connectar amb la nostra innocència infantil, tan esvaïda amb el pas del temps. La lectura es pot complementar després amb la pel·lícula d’animació que el 1998 va fer el director italià Enzo D’Alò, basada en la novel·la.
