Durant els meus anys d’estudiant, devia ser a finals dels seixanta, vaig tenir l’ocasió de fer uns interessants cursos sobre cinema. El director era Josep Serra i Estruch, autor d’un llibre molt interessant de l’enyorada col·lecció Nadal, de l’editorial Nova Terra, que es deia Cinema formatiu. Han passat molts anys i he oblidat aspectes d’aquell curs, tan innovador, un petit miracle en el context de l’Escola Normal d’aleshores. Vaig poder veure pel·lícules mítiques, Ivan el Terrible, L’anell dels Nibelungs, fins i tot El cuirassat Potemkin. Ignorava força coses de Josep Serra Estruch, aleshores, com ara la seva tasca política en anys molt difícils.
Darrerament, amb motiu del centenari s’han editat les seves memòries, en una edició a cura del seu fill Josep Serra i Massansalvador, que també és l’autor del pròleg. Aquestes memòries tenen ja vint-i-cinc anys però, per diferents circumstàncies, no s’han publicat fins ara. Petjades en la llarga nit aplega molta informació sobre la trajectòria del seu autor, tant en l’àmbit polític com educatiu, activitats que sovint van estar molt lligades, en aquells anys, amb tants silencis i mancances.
És aquest un relat molt personal de l’independentisme i l’antifeixisme, des de la República fins al final del segle XX, fent atenció i valorant la multitud de persones que, des de l’anonimat i la discreció, van treballar pel país i la seva reconstrucció. El relat posterior ha estat de vegades esbiaixat, donant més importància a noms concrets i, en general, a la resistència lligada a sectors comunistes que a la resta. Serra i Estruch era un humanista, un anarquista humanista i utòpic, podríem dir, tot i que les etiquetes sovint queden curtes i són parcials. En algun moment, de forma subtil, comenta coses com la importància de les trobades sardanistes, de vegades fins i tot ridiculitzades, en comparació amb coses com ara les lectures poètiques de determinades minories elitistes lligades a mecenatges de persones benestants.
El llibre ens ofereix informacions clau per anar reconstruint de forma inclusiva aquell món que no va estar exempt de malentesos i divergències. Van ser molts anys de franquisme, de silencis, de pors i de perills. Al llibre hi surten moltes persones de les quals hem perdut la petja. L’autor critica algunes postures de forma subtil i sense ressentiment, però podem copsar com anaven les coses i com s’ha construït un relat posterior no sempre objectiu i sovint interessat.
Josep Serra i Estruch va néixer a Bràfim, l’any 1921, i va morir a Barcelona el 1997. Va militar molt aviat en l’independentisme i l’oposició al feixisme. Va ser membre del Front Nacional de Catalunya, dirigent de la CNT i la CGT. Haver penjat senyeres catalanes a Barcelona li va comportar un empresonament de tres anys. Un llibre seu, Contes de la mar exacta, va ser premiat als Jocs Florals de l’Exili, l’any 1959. Cinema formatiu va guanyar el premi Antoni Balmanya l’any 1968 i va ser traduït al castellà.
També va rebre un guardó, el Premi Rei en Pere, l’any 1985, per Entendre Occitània, un llibre que va trigar quatre anys en publicar-se. La seva tasca en el camp del cinema català va ser pionera i extraordinària. Va fundar l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), que va dirigir en la seva primera etapa. En el camp de la cinematografia va rebre diferents premis i reconeixements. Va promoure i editar revistes diverses i va ser un dels fundadors dels Instituts de Ciències de l’Educació.
A les seves memòries ens ensopeguem amb moltes més iniciatives i informacions. El llibre, dedicat a l’esposa, Teresa Massansalvador, compta amb un índex d’antropònims, indispensable per a consultes posteriors, un índex d’organitzacions citades, un de publicacions i un altre de pel·lícules. Al text hi trobem fotografies, algunes de familiars. Un dels pocs inconvenients, tot i que això també és valorable, és la gran quantitat de notes a peu de pàgina, algunes molt llargues i que dificulten la lectura fluïda.
Crec que hauria estat més pràctic aplegar-les al final del llibre o bé reconvertir-les en part del text, amb les seves referències corresponents. En tot cas, un llibre imprescindible per recuperar la figura de l’autor, poc coneguda avui, més enllà dels cercles especialitzats i anar completant un retaule menys restrictiu d’una època llarga i difícil, aquesta llarga nit del títol.
