Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Mentre Barcelona celebra els Jocs Olímpics, al Regne Unit ja fa un parell d’anys que Margaret Thatcher ha deixat de ser primera ministra. Tot i això, els carrers de Glasgow encara arrosseguen les conseqüències de les polítiques econòmiques que atacaven de ple la indústria pesant i els sindicats de la ciutat. Aquest és l’escenari de l’Escòcia postindustrial decadent en què Douglas Stuart emplaça Un lloc per a en Mungo.
Douglas Stuart va néixer a Glasgow el 1976. Era el més petit de tres germans. Va créixer sense pare i amb una mare alcohòlica que va morir quan ell tenia només setze anys. Després d’estudiar a l’Scottish College of Textiles i al Royal College of Art de Londres, es va mudar a Nova York, on treballa actualment com a dissenyador de moda i com a escriptor. El 2020 va publicar la seva primera novel·la, La història d’en Shuggie Bain (Edicions de 1984/Sexto Piso), que va rebre el Premi Booker 2020. El 2022 va publicar la seva segona novel·la, Un lloc per a en Mungo (Edicions 1984 en català amb traducció de Núria Busquet i Random House en castellà amb traducció de Francisco González López), que comparteix línia temàtica amb l’anterior. Edicions 1984
En Mungo és un noi de família protestant de 15 anys que viu a l’East End de Glasgow, un barri marginal per a la classe treballadora. Amb paral·lelismes amb la família de l’escriptor, en Mungo és el petit de tres germans, el seu pare va morir abans que ell nasqués i la mare té greus problemes amb l’alcohol. La novel·la comença amb en Mungo sortint de casa per marxar de cap de setmana a pescar amb dos desconeguts que la mare ha conegut a les reunions d’Alcohòlics Anònims. De forma intercalada, anirem descobrint tots els esdeveniments que han tingut lloc en els cinc mesos anteriors a l’escapada.
La irrupció d’una masculinitat no hegemònica en un entorn hostil centra el relat de la novel·la. En Mungo és un noi sensible que contrasta amb la violència dels adolescents del seu voltant i amb el seu germà gran Hamish, un jove perdonavides amb gran influència social al barri que malviu a base de robatoris, estafes i tràfic de drogues. En aquest marc de confrontació constant, en Mungo coneix en James, un noi catòlic que l’ajudarà a plantejar-se camins alternatius.
Un lloc per a en Mungo explora la misèria de la classe treballadora de l’East End de Glasgow. L’autor ens guia per les causes i conseqüències d’una situació impregnada d’alcohol i drogues amb una violència acarnissada entre protestants i catòlics, unionistes i proirlandesos, seguidors dels Glasgow Rangers i els Celtics de Glasgow. L’atur augmenta i el futur s’enfosqueix en una realitat desesperançadora.
S’entreveu una espurna de llum en la solidaritat que rau en la bondat del rerefons dels personatges. De forma aspra, s’ajuden entre ells quan és necessari. La comunitat actua com una xarxa perversa que se solidaritza amb els dèbils i en cuida els membres, tot i que sempre sigui des de la mà dura i la distància. Stuart descriu les relacions entre veïns i demostra que no hi ha ningú que quedi aïllat.
Stuart narra unes accions tràgiques des d’una intensitat feroç que desperta en el lector un oceà de sentiments trobats. L’escriptor ens endinsa en les pors i passions d’en Mungo amb la brutalitat d’uns passatges evocadors i suggerents que es regiren entre la còlera rabiosa i l’afecte efervescent. La novel·la adopta un ritme àgil que ens condueix cap a una col·lisió imperiosa: la societat vol que en Mungo es faci home, però ell no vol, no així.
