Davant l’escamot d’afusellament

A 'Primera sang', Amélie Nothomb novel·la la vida del seu pare fins al moment que va estar a punt de morir quan era cònsol al Congo, el 1964

Víctor Bargiela / @VictorBargiela


Amélie Nothomb (Kobe, Japó, 1967) continua amb el seu ritme constant de publicacions i ara ens arriba Premier sang (Anagrama en català i en castellà amb traducció de Ferran Ràfols Gesa  i Sergi Pàmies respectivament). La novel·la s’inicia amb un protagonista de vint-i-vuit anys davant l’escamot d’afusellament, esperant que cadascun dels dotze botxins apreti el gallet. En aquests instants, el protagonista retorna a la infantesa i repassa els aconteixements que l’han fet arribar fins al punt actual, el 1964. El protagonista és Patrick Nothomb: tenim a les mans un llibre biogràfic en què l’autora ficciona la vida del seu pare i el seu entorn.

Patrick Nothomb va néixer el 1936 a Brussel·les. El seu pare, André Nothomb –l’avi d’Amélie Nothomb–, va morir a principis de 1937 a causa d’un accident durant un exercici militar. La mare de Patrick, Claude Lancksweert, decideix no fer-se’n càrrec. Així, Patrick creix entre cotonets a càrrec dels seus avis materns dins l’ambient benestant de la burgesia de la ciutat de Brussel·les, d’esquenes a la realitat fosca per la que passava el país durant la Segona Guerra Mundial.

 

Amélie Nothomb

 

Amb sis anys, consideren que Patrick no és prou dur per poder començar l’escola. Decideixen enviar-lo a Pont de l’Oye amb els Nothomb: el seu avi patern, Pierre Nothomb, la seva nova dona i fins als tretze fills que encara sobreviuen al castell de les Ardenes. Aquí coneix als germanastres del seu pare, que són propers a la seva edat i el tracten amb duresa. És un entorn diferent: no hi ha prou menjar per a tots. No obstant això, Patrick se sent com a casa i vol tornar-hi cada estiu i cada Nadal.

L’autora contraposa la imatge de la burgesia urbana amb l’aristocràcia rural. L’elegància de les famílies de Brussel·les front la duresa del castell de Pont de l’Oye de la família Nothomb, amb l’arbre genealògic farcit de polítics, escriptors i nobles. Amélie Nothomb explora els sentiments del seu pare i afronta el dol per la pèrdua de la figura paterna i l’absència de la figura materna en un recorregut històric que ens apropa a la societat belga de la postguerra.

L’autora aprofundeix en una aventura literària extravagant amb solvència, amb l’objectiu d’ocupar la pell del seu propi pare i interpretar-lo com a personatge principal. D’aquesta aventura en resulta un llibre àgil que atrapa el lector en la biografia familiar dels Nothomb, un exercici d’autoconeixement amb un ritme viu que descriu cadascun dels episodis amb energia i enteresa.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES