Darío no quiere estar muerto (Plaza & Janés, 2024) presenta una família formada per un pare, una mare i dos fills adolescents: Darío i Esther. Aquesta novel·la de Beatriz Cepeda (Zamora, 1986), coneguda com a Perra de Satán, es desenvolupa durant unes vacances de cap de setmana en un poble de l’Espanya buidada, quan la família pateix un accident i els seus esperits s’encaminen cap a la mort. Darío, de disset anys, és qui pitjor ho passa, ja que semblava tenir una vida prou satisfactòria. Tothom sabia que tindria un gran futur laboral i amorós, però l’accident ho trenca tot. A més, li tocarà compartir l’eternitat amb la seva germana insuportable i els seus pares. És per tot això que Darío, com diu el títol, no vol estar mort.
L’escapada a la natura no venia de gust a cap membre de la família, potser ni tan sols al pare, que va ser qui va obligar la resta. L’accident, a més, es produeix a prop del llac de Sanabria, així que els fantasmes de la família queden allà atrapats. Al voltant del llac, Darío coneix Lucía, una adolescent que es pot comunicar amb els morts i amb qui estableix una amistat. Ell confiava en el futur, però aprèn que cal aprofitar el present, i l’ajuda de Lucía li serà útil per suportar millor la mort inesperada.
Beatriz Cepeda (Rodrigo Luxon / Penguin Libros)
Aquesta novel·la és una comèdia amb drama que conté missatges clars sobre com ens enfrontem a la mort, l’autopercepció del cos i la validació de les persones. Tracta també temes com l’amistat, l’autoestima, la frustració, els somnis i la família i la convivència, tot això a l’àmbit de l’Espanya buidada. En un moment de l’obra, Lucía fa una crítica a la injustícia que va suposar la catàstrofe de la inundació del poble per la deixadesa de les autoritats franquistes en el passat. Denuncia totes les vides que aquesta tragèdia es va emportar i que encara es desatengui aquesta zona, ja que diu que el que passa a Zamora importa a molt poca gent.
Darío no quiere estar muerto té una estructura molt senzilla, primer presenta un marc general de la història i després, amb alguns tocs d’ironia, els diferents personatges. Penso que aquest és un llibre més aviat per a un públic juvenil, no només pel protagonisme que tenen els dos germans adolescents, sinó també pel focus que es posa en la relació de tots dos amb els pares i en temes com l’amor o l’entrada a la universitat, a més del llenguatge amb què està escrita la novel·la i les referències juvenils que s’hi inclouen. En qualsevol cas, jo no he aconseguit connectar gaire amb la lectura.
