Tierra de empusas (Anagrama, amb traducció al castellà d’Abel Murcia i Katarzyna Mołoniewicz) és un homenatge a La muntanya màgica de Thomas Mann, encara que Olga Tokarczuk (Polònia, 1962), Premi Nobel de Literatura el 2018, aprofita per revisar-la i hi aporta una mirada actual i feminista. El protagonista és Miecysław Wojnicz, un jove estudiant d’enginyeria que acudeix a un sanatori a Görbensdorf, actual Polònia, el 1913, afectat per una tuberculosi.
Allà coneix i conviu amb altres personatges, amb els quals manté converses existencials i sobre la guerra que s’acosta, la feminitat, la mort, la religió o la identitat nacional. Al seu voltant, però, es produeixen morts sospitoses i hi ha ulls que semblen vigilar-los. Les empuses del títol són una figura mitològica grega, un fantasma de dona que aquí té importància perquè narra la història de Wojnicz. Aquestes són testimoni de les converses dels personatges, de la seva mirada retrògrada en molts temes, entre ells el de la dona, ja que mostren una visió patriarcal i misògina.
Olga Tokarczuk.
Quan Wojnicz arriba a Görbensdorf, una primera descripció ja demostra que és una persona malaltissa i molt sensible. Wojnicz és algú suspicaç i obsessiu, sobretot, amb la creença que constantment l’estan observant. La narració d’aquests éssers mitològics introdueix el lector en la malaltia i les intimitats del protagonista, que amb prou feines esmenta la seva mare, ja que va morir en el part, però sí el seu pare, que no va refer la seva vida i es va encarregar d’instruir-lo amb mà de ferro.
El protagonista es pregunta per què ell està malalt i perquè altres persones no. Després de la primera consulta amb el metge al sanatori, aquest no li cau en gràcia i reconeix trobar a faltar el metge de la seva ciutat, el que el va tractar des de petit, cosa que pot simbolitzar la nostàlgia europea dels anys de pau ara que treu el cap a l’abisme. Així i tot, sap que tot el que hi ha és nou per a ell i, per tant, tot suposa un canvi, potser un canvi sanador, igual que una part d’Europa pot veure la guerra amb esperança de renovació.
El lector surt d’aquesta obra (la primera que Olga Tokarczuk va publicar després que li donessin el Nobel) carregat de reflexions que ha d’ordenar en la seva pròpia consciència i que l’animen, almenys m’ha passat a mi, a endinsar-se a La muntanya màgica, de Thomas Mann. Una interessant lectura plena de fils per estirar.
