A Para hechizar a un Cazador (Alfaguara), de Luciano Lamberti (Còrdova, Argentina, 1978), Julia és la protagonista, una noia amb una vida monòtona i sense rumb que un dia del 2015 es troba al carrer una dona gran anomenada Griselda que diu que és la seva àvia. Aleshores, Griselda i Julia van a un bar, on la primera explica la història i l’origen de la segona com a filla de desapareguts de la dictadura argentina.
A partir d’aquí, es desplega un ventall de personatges i secrets que barregen el terror sobrenatural amb la política, la tortura i la mort, tot plegat amb el rerefons de la dictadura argentina i els anys seixanta i setanta del segle XX. La Julia té trenta-vuit anys i un gat, la seva vida es redueix a poc més que això. Griselda ho sap, perquè l’ha observada, i ara l’hi confessa. A Julia no li agrada la seva vida, està cansada i ha tingut dos intents de suïcidi. Pensa que els seus pares podrien no ser els seus pares reals, com Griselda li diu. Tot i així, desitja la seva rutina, la seva zona de confort i allò conegut abans que els canvis.
Aquesta trobada sobrepassa Julia, que s’esvaeix, per la qual cosa Griselda decideix prendre distància perquè sigui la jove qui la truqui en un altre moment en què es trobi millor. Així passa a relatar-se la vida de Julia fins aquell moment amb un text brut sense separació entre paràgrafs i de manera cronològica. Julia va patir pallisses des de nena per part dels seus pares adoptius, i així va descobrir la manca de sentit de la seva vida. Ara el que descobreix és que els seus pares biològics van ser assassinats per la dictadura, per gent com els pares adoptius.
Luciano Lamberti.
Davant d’això, la Julia té multitud d’amants i viu en una precarietat sentimental. Busca envoltar-se d’amants per no sentir-se sola, que és, alhora i paradoxalment, allò que desitja. Per això, Griselda li parla d’un tal Caçador que l’ha ajudat a trobar-la i amb qui ella ha de continuar «l’obra». A més, l’anima a ser una Caçadora i a deixar la seva vida encoixinada. Julia accedeix a visitar Griselda, en una ciutat allunyada de la capital, i la primera nit que dorm allà li sembla veure un cap tret de la seva habitació de matinada.
Para hechizar a un Cazador és una novel·la plena de misteri, simbolisme i filosofia però alhora té acció. El format de terror permet contemplar de manera nova el tema de mantenir viva la memòria dels morts, els assassinats i els desapareguts. Amb el pas de les pàgines, una novel·la que es pressuposava política o de memòria històrica pren un caire fins i tot gore. Lamberti sap buscar els racons on s’amaga el sinistre i aconsegueix que la mort tràgica i traumàtica d’un ésser estimat es converteixi en un duel que fregui el macabre.
La novel·la comença amb l’obertura d’una ferida i acaba amb el seu tancament gradual, una ferida que es va obrir sense desitjar-ho però que sí que es va engrandir a propòsit, quan es podia haver evitat. Aquesta història, aquest background politicomilitar, aquest misteri sobrenatural present fins i tot en les escenes més realistes i aquesta forma de narrar atrapen.
