Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz El morbo de la mort és quelcom que a tothom —sembla que — ens agrada. Així ho creuen les múltiples productores cinematogràfiques quan, en pocs anys, han tret: Narcos, Pablo Escobar: el patrón del mal, La reina del sur, Gomorra o Alias JJ. Els més joves hem passat de conèixer Popeye per un simpàtic marí que fumava en pipa a ser el sicari de Pablo Escobar. La normalització arriba fins al punt de dur un narcotraficant a les samarretes i creure que és quelcom graciós, com si darrere d’ell no hi hagués morts i famílies.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMuñoz Qui més o menys li agradi la fotografia, recordarà algunes imatges que han fet història, com la de l’home caient del World Trade Center el dia de l’atemptat a les Torres Bessones; la d’August Landmesser, un treballador alemany que es va negar a fer la salutació nazi; la de la mort del milicià de Robert Capa o la històrica fotografia del puny aixecat de Tommie Smith i John Carlos al podi del Jocs Olímpics de Mèxic 1968, com a reivindicació dels drets civils afroamericans. Aquesta darrera imatge dóna el tret de sortida a.