Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
El moment per a la publicació d’aquest llibre de Quim Torra no podia haver sigut cap altre millor. Tot d’una, arriba a casa un paquet i el primer que veig és l’agosarat gest de plasmar la cara del President a la faixa del llibre. Fotografia en blanc i negre amb mirada penetrant, d’aquelles que t’observen de forma directa, i que acompanya una breu sinopsi on t’hi explica que a l’interior conta les seues idees i vivències en forma de dietari. Bé, endinsem-nos-en.
Darrere d’un índex interminable, dels més llargs que he vist, El quadern suís (Proa) agafa més i més color. No us hi espereu una trama esperpèntica amb un final sobtat que us deixe bocabadats, no. Aquest és un llibre per gaudir-lo, per reflexionar-ne. A cada pàgina, Quim Torra t’ofereix una altra lectura, fent de la cultura i dels paratextos la seua eina de treball. Com veiem, el títol evoca Josep Pla i El quadern gris, però açò només serà el primer tast per a un sommelier exigent. La passió pel seu País i la seua ideologia estan ben presents en aquest dietari que l’autor escriu durant la seua estada de més d’un any i mig en la qual va viure a la ciutat de Winterthur, al cantó de Zuric.
Si voleu quelcom semblant, us podeu emmirallar en La finestra de Vermeer, de Pere Rovira (Proa), aquest també resulta un dietari immortal, un llibre que mai pots deixar de llegir perquè les reflexions i les citacions són tan aclaparadores que, si has de llegir tot el que Quim Torra hi diu, necessitaries una vida sencera. El seu bast (de proveït) nivell de cultura i les seues vivències permeten que l’autor faça comparacions poc comunes, gairebé de ciència ficció, però enllaçades amb una experiència i un enteniment que et fan reflexionar, com el paral·lelisme entre vaques i poesia catalana: «La poesia catalana ha donat dos poemes antològics sobre vaques: «La vaca cega», de Maragall, i la «Vaca suïssa», de Pere Quart. A mi em sembla la Brown Swiss molt més proper a la vaca cega que a la de Pere Quart.»
Acabes el paràgraf, i penses: què sabrà aquest home, que ens parla durant tot el dietari de la seua vida entre bancs, powers points, presentacions i homes amb corbata planxada, de vaques o de qualsevol animal que comporte empastifar-se fins els genolls? Aquest llibre serveix per a conèixer l’altra cara de Quim Torra, aquella que només uns pocs (els familiars més propers), tenen la sort de conèixer. L’obra funciona com si fos un capítol més d’El convidat, i nosaltres fórem eixe Albert Om que pot saber què en pensar, on viu i el més important, com ho viu.
Veiem la catalanitat des d’una perspectiva suïssa, d’un país que el va acollir i el va fer prosperar com a persona. Llull, Rodoreda, Joaquim Amat-Pinella, segadors i Tarradellas lligats amb vaques, formatge, power points i cantons fermats amb una cura que, sincerament, m’ha sorprès. A mesura que t’hi endinses pots acompanyar Quim Torra en un camí de creixement personal. De ser aquell home tallat que té —sembla— poca confiança en ell quan parla amb superiors a ser un home que parla de tu a tu amb qualsevol. Una de les coses a destacar del llibre és el llenguatge, brillant senyor Torra. Una paraula per a cada concepte. Hauria de ser així sempre, però per desgràcia tot sovint veus repeticions en molts llibres per manca de lèxic.
Hi veiem descripcions literàries brillantíssimes, d’aquelles que et fan gaudir de l’anàlisi de com el cabal d’un riu divideix dos territoris, i a partir d’ací, et sap relacionar un riu, amb les fronteres, amb les llengües i amb els seus desitjos de futur més personals: «Les possibilitats de fer el trajecte amb sol són tan escasses com que Espanya esdevingui un país federal com Suïssa. Per això les úniques precaucions que cal prendre, ja a la sortida de Saint-Mortiz, són una bona provisió de llibres». Mai he fet les set hores i mitja que dura el trajecte entre Zermatt i Saint-Moritz i, supose, mai veuré una Espanya federal, però aquest llibre paga la pena dur-lo on siga aquest estiu, relaxar-se i surar entre les seues pàgines.
