Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’escriptor espanyol, gairebé centenari, Juan Eduardo Zúñiga (Madrid, 1919) no és gaire conegut tot i ser autor de grans obres. Dintre dels cercles acadèmics és un nom de pes, de fet jo el vaig descobrir quan a la universitat em van fer llegir la magnífica novel·la seva Flores de plomo, centrada en el suïcidi de Mariano José de Larra. També entre la crítica és un autor apreciat, especialment per la seva trilogia de la Guerra Civil (Largo novembre en Madrid, La tierra será un paraíso i Capital de la gloria), tots ells llibres.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà.
'Històries íntimes' és un recull de relats eròtics de Jenni Rodà i Neus Verdaguer protagonitzats per dones de diverses generacions.
L'autor publica 'L’art de portar gavardina', recull de contes on es despulla literàriament i fa una reflexió sobre l’egoisme en la parella.
'Història d'Emma' aplega quatre narracions molt diferents, originals i extraordinàriament ben escrites de l'activista cultural de Terrassa.
A ‘Avui he deixat la fàbrica’, l’autor reflexiona sobre la quotidianitat de la seva vida després de l'èxit de la seva primera novel·la, 'Fi'.
A 'Això no és Amèrica', Jordi Puntí presenta nou relats protagonitzats per persones adultes que fugen i busquen el seu lloc al món.
A 'El ojo castaño de nuestro amor' l'autor romanès reflexiona sobre diversos aspectes de la seva vida, la creació i el seu país.
'Tot és possible' és un recull de relats de l'americana Elizabeth Strout en els que explora un ampli ventall d'emocions humanes.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’escriptor espanyol, gairebé centenari, Juan Eduardo Zúñiga (Madrid, 1919) no és gaire conegut tot i ser autor de grans obres. Dintre dels cercles acadèmics és un nom de pes, de fet jo el vaig descobrir quan a la universitat em van fer llegir la magnífica novel·la seva Flores de plomo, centrada en el suïcidi de Mariano José de Larra. També entre la crítica és un autor apreciat, especialment per la seva trilogia de la Guerra Civil (Largo novembre en Madrid, La tierra será un paraíso i Capital de la gloria), tots ells llibres.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà.