-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’escriptor espanyol, gairebé centenari, Juan Eduardo Zúñiga (Madrid, 1919) no és gaire conegut tot i ser autor de grans obres. Dintre dels cercles acadèmics és un nom de pes, de fet jo el vaig descobrir quan a la universitat em van fer llegir la magnífica novel·la seva Flores de plomo, centrada en el suïcidi de Mariano José de Larra. També entre la crítica és un autor apreciat, especialment per la seva trilogia de la Guerra Civil (Largo novembre en Madrid, La tierra será un paraíso i Capital de la gloria), tots ells llibres.
-
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà.
-
Catedral Books publica una antologia que aplega diversos textos d’escriptors com Rodoreda, Roald Dahl, Kawabata i Aleksiévitx.
-
A '22 homes i un desig', Marta Romagosa presenta una sèrie d'històries quotidianes que recullen pensaments, il·lusions, desitjos i pors.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
-
'Nostalgia' és un recull de relats de Mircea Cărtărescu que desdibuixen una realitat asfixiant habitada per personatges inquietants.
-
Més Llibres publica un volum de l'autor lleidatà, un dels qui van introduir el gènere fantàstic en la literatura catalana a partir de 1915.
-
Salamandra publica 'Humo y espejos', volum que recull diversos relats de l'autor apareguts en revistes i antologies als anys 90.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan vaig acabar de llegir Pàtria (Tusquets), la novel·la de Fernando Aramburu que tants elogis -merescuts- ha rebut, una amiga em va dir que si m’interessa seguir llegint sobre la societat basca en temps d’ETA, havia d’agafar Los peces de la amargura (Tusquets), un llibre de relats que l’autor va publicar el 2006. No m’ho vaig pensar. En aquests relats, Aramburu retrata diverses vides amenaçades o marcades per la banda terrorista. En alguns, ens parla de familiars de víctimes, assassinades en atemptats, i en altres són familiars de condemnats per formar part de.