Marta Planes. Lleida / @martaplanes
El lleopard és la vuitena obra de l’escriptor noruec Jo Nesbo protagonitzada pel detectiu Harry Hole i la darrera que s’ha traduït al català (Proa) i al castellà (Literatura Random House). Traduïda a més de 40 idiomes, se n’han venut milers d’exemplars i ha estat reconeguda amb el premi de l’Acadèmia Danesa d’Escriptors de Novel·la Negra i el premi Palle Rosenkrantz a la millor novel·la negra de l’any.
Destrossat psicològicament després del seu últim cas, El ninot de neu (RBA/Proa), Harry Hole s’ha retirat de la policia i malviu a Hong Kong, ciutat que no pot abandonar perquè la Triada li ha confiscat el passaport a causa dels deutes que ha acumulat apostant. Quan l’agent de policia Kaja Solness, que serà la seva nova companya, el troba i li demana que torni a Oslo per ajudar-los a resoldre la mort de dos dones assassinades pel mateix procediment, Hole no en vol ni sentir a parlar, però cedeix quan sap que el seu pare està greument malalt. Tot i que al principi la intenció és només estar al costat del seu pare, la curiositat pel cas i nous i terribles assassinats desperten la seva naturalesa d’investigador.
Hole s’enfronta de nou a un assassí en sèrie sàdic, despietat i astut. Al principi, els seus assassinats no sembla que tinguin res a veure, ja que les víctimes no presenten cap característica en comú i el modus operandi en cada cas és totalment diferent. L’investigador també haurà d’esquivar la lluita entre dos organismes policials –la Kripos i la unitat de Delictes violents- per resoldre el cas i aconseguir el control de les investigacions criminals a Noruega, rivalitat que dóna lloc a tota mena de traïcions. I, un cop més, la lluita permanent de Hole contra l’ampolla; els recurrents malsons que no el deixen dormir i el dolor per l’absència de Rakel, el seu gran amor. El lleopard presenta, no obstant, novetats respecte a novel·les anteriors, ja que bona part de l’acció transcorre fora de territori noruec, especialment al Congo, amb els inevitables ressons de Conrad.
S’accentua la tendència, iniciada en les darreres novel·les, de combinar la investigació criminal amb la reflexió moral, la investigació amb la introspecció. Temes com la mort del pare, la traïció, l’amor, l’amistat o l’addicció tenen tant de pes en la novel·la com la intriga detectivesca. Especial importància concedeix l’autor a la malaltia del pare de Hole, amb qui el detectiu té diverses converses a l’hospital sobre el record, el perdó i el fet de perdonar-se a un mateix. Els qui ja han llegit Nesbo, ja saben a què s’enfronten: un ritme vertiginós que fa que les gairebé set-centes pàgines es devorin, cap detall escatimat a l’hora de descriure el patiment i mort de les víctimes, pistes falses col·locades amb gran habilitat que ens condueixen a falsos culpables i a finals anticipats i un Harry Hole autodestructiu física i psicològicament.
