Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Aquest 2017 ha estat un any prolífic per a les sèries, com, de fet, han estat els darrers anys. Una de les sèries que ha esdevingut un fenomen és la producció de Netflix Dark, que s’ha venut com una mena de companya d’una altra sèrie d’èxit, Stranger things, perquè les dues tenen temàtiques similars que toquen els gèneres de misteri i sobrenatural. Alguns espectadors consideren que les dues produccions no tenen res a veure, i d’altres creuen que Dark és una mena de versió més adulta i boja de Strangers things. Sigui com sigui, és innegable que Dark ha convençut. Es tracta d’una sèrie alemanya que gira al voltant de la desaparició d’uns nens en el poble fictici de Winden. Els nens desapareixen sense deixar rastre, i això porta de cap als policies i als pares dels menors. A mesura que passen els capítols, veiem estranyes connexions amb una desaparició que va ocórrer 33 anys enrere.
Els fets comencen l’any 2019, però hi trobarem situacions que ens portaran als anys vuitanta. Tot arrenca amb el suïcidi d’un home, que s’ha penjat després d’haver deixat una carta amb instruccions que no pot ser llegida fins una data concreta. Això causa un trauma en el seu fill, que ha de ser tractat en un centre psiquiàtric. Hi ha una el·lipsi temporal entre el suïcidi i el moment en què el jove torna a fer la seva vida normal, moment en què ja ha desaparegut el primer noi. La sèrie juga en tot moment amb les implicacions que tenen els personatges amb el cas de les desaparicions (les actuals i la del passat) i la relació que hi ha entre ells. De fet, és important parar molta atenció en tot el que passa, perquè despistar-nos uns minuts ens pot fer perdre el fil de tot el que passa.
Un dels espais importants d’aquesta sèrie és una cova on passen coses estranyes i que sembla donar accés al recinte de la central nuclear del poble, un lloc on ja es veu molt ràpidament que hi ha implicada gent amb assumptes ocults. Ara bé, el que no sabem és quins són aquests assumptes ni quin és el seu grau d’implicació amb ells. En la primera temporada no acabarem de desxifrar tots els enigmes i, de fet, aquests primers deu capítols ens serveixen per entendre tot el que passa i per imaginar que el desastre només acaba de començar. Per sort, Netflix ja ha confirmat que hi haurà una segona temporada amb deu capítols més d’aquesta sèrie que és la més vista a nivell global de parla no anglesa.
Els productors no s’esperaven que Dark tingués tant èxit, però ha estat així. Segurament ha influït els paral·lelismes anunciats amb Strangers things, però també la complexitat de la trama, uns personatges que juguen un rol ambigu, les connexions amb el passat (que per norma general ven molt), els viatges en el temps, una barreja de gèneres (drama, thriller, sobrenatural) que sempre és efectiva i diria que fins i tot la localització (un poble europeu d’interior, fred). També, és clar, l’excel·lent direcció de Baran bo Odar y Jantje Friese (creadors de la sèrie). Tot plegat uns bons ingredients que fan que Dark tingui molt atractiu i hagi seduït a milions d’espectadors. Precisament Espanya és una dels països on millor ha funcionat. Ara, a esperar les dates d’estrena d’una segona temporada que trigarà a arribar.
