Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Aquesta novel·la de Francesc Candel, poc coneguda, recrea un episodi de la Guerra Civil al barri del Port de la Zona Franca (Barcelona). Un grup d’anarquistes de la FAI van a l’asil del barri a matar les monges que estan al càrrec del centre per considerar-les elements feixistes; però quan arriben, es troben amb un grup d’Esquerra que deté l’acció. Campreciós, l’amo d’un comerç del barri i militant d’Esquerra Republicana, ajuda a les monges i el capellà de l’església, mossèn Malo, a fugir dels anarquistes. Campreciós, tot i ser ateu, decideix posar la seva vida en perill i portar les religioses en una furgoneta a un lloc segur. I és que hi ha alguna cosa més que pura solidaritat i sacrifici humà en l’acció de Campreciós: en el fons del seu cor sent una atracció molt forta per la mare Margarida, però ell està casat amb Pilar i ella amb Déu.
Més que una novel·la, podríem dir que l’obra és una pura recreació històrica d’un de tants episodis que han viscut els barris de Barcelona, o de qualsevol part d’Espanya, durant la Guerra Civil. Mentre Franco lluita per la caiguda de Barcelona i altres grups intenten defensar-se com poden de la invasió feixista, veiem la supervivència d’un grup d’innocents. Així, els anarquistes són tan assassins com els feixistes. En el trajecte que dura la furgoneta, veiem grups armats del POUM, de la CNT, de la FAI… Cadascú lluita per la seva causa -potser sigui la mateixa o potser no- i entre mig de tots ells, tenim a aquests personatges que, en realitat, estan al marge de qualsevol guerra.
Associar la religió amb els feixistes en l’època del règim era normal, però no tots els capellans eren opressors ni tots els que van resistir eren innocents: hi havia de tot com en totes les guerres. El fet que es narra a El sant de la mare Margarida (Llibres del Segle/Ronsel) està basat en fets reals, de manera que es veuen perfectament aquestes divergències. Francesc Candel tenia com a objectiu en la seva literatura recrear les experiències personals que va viure quan era jove en els barris de la Zona Franca (Barcelona). Ja ho va fer amb Han matado un hombre, han roto un paisaje, Donde la ciudad cambia de nombre o Dios, ¡la que se armó! També ha relatat les seves vivències de postguerra a Primera historia, primera memoria o en aquest llibre, El sant de la mare Margarida.
La literatura de Candel està escrita de forma directa, amb la intenció de plasmar tota una vida dedicada a l’escriptura a través de l’observació del seu entorn. Els barris de la Zona Franca són un punt clau en la seva obra, són el símbol d’unes zones de Barcelona que quedaven allunyades del centre de la ciutat i representen com es vivia a les zones perifèriques de la gran ciutat, on els analfabets, violents, pseudoeurodits, víctimes i curiosos estan més en contacte que en qualsevol altre lloc: les portes de les cases estaven sempre obertes i la convivència entre veïns era del tot peculiar. On hi ha frec hi ha fricció. La novel·la és molt interessant precisament per veure aquesta ambientació d’un barri de pocs recursos que intenta sobreviure com pot davant les circumstàncies que els van sorgint.
