Manel Haro. Barcelona / @manelhc
A Netflix es pot trobar una sèrie curta de vuit capítols que pot seduir bastant als amants del true crime. Es tracta d’Unbelievable i està basada en fets reals, és clar. La protagonista és Marie, una adolescent violada en la seva habitació per un home que s’hi ha colat per la finestra. Marie és una noia que ha passat per diverses cases d’adopció, té un caràcter complicat i es mostra molt insegura i contradictòria quan explica la seva versió dels fets a la policia. Tant és així que la policia comença a pensar que potser s’ho ha inventat. Ella, que se sent incompresa i desprotegida, començar a dubtar del que va viure i decideix retirar la denúncia, però aquesta decisió que pren per estalviar-se un maldecap acaba per anar-li en contra, ja que la policia la denuncia per haver interposat una denúncia falsa. Tot sembla que queda bastant tancat, però un temps després, una altra noia és violada amb un modus operandi similar. Aquests nous fets passen en un altre estat dels Estats Units i el cas el porta una altra policia. Davant la manca de proves –el violador sembla saber molt bé com actuar per no deixar rastre-, la detectiva Karen Duvall decideix tirar de tots els fils possibles. Per casualitat descobreix que en un altre lloc de Colorado hi ha una altra violació similar. Sense dubtar-ho, Duvall es posa en contacte amb la comissaria d’allà, on entra en contacte amb la detectiva Grace Rasmussen. Entre les dues comencen a veure que allò que tenen entre mans és més gran del que es pensaven en un primer moment.
Karen Duvall (Merritt Wever) i Grace Rasmussen (Toni Collette) fan un bon tàndem: les dues tenen molt de caràcter, però mentre la primera es mostra molt seriosa constantment, la segona adopta una actitud més serena i fins i tot sarcàstica. Per buscar un símil, si pensem en La casa de papel, Duvall seria més aviat la inspectora Raquel Murillo i Rasmussen seria la inspectora Alicia Sierra, però treballant juntes. El fet que siguin dones tractant de fer justícia per la violència que han rebut altres dones li dona un valor afegit a la sèrie, especialment si tenim en compte que el primer cas, el de la Marie, el portaven dos policies homes. Hi ha una reflexió de fons respecte a la Marie, i és sobre els prejudicis: com que la víctima és una noia amb problemes de conducta, és més difícil que se la creguin, la qual cosa arriba a produir-li una angoixa tan gran que fins i tot dubta d’ella mateixa. Diria que en un primer moment, és fàcil que l’espectador es posi de part de la policia, però a mesura que avancen les investigacions de les altres violacions, veurem que la Marie és una víctima en molts sentits. No només això, serem testimonis de les dificultats que té la noia per fer una vida normal per culpa de tot el que ha patit al llarg de la seva vida.
Trobo que Unbelievable és una sèrie molt interessant, sobretot per la parella de detectives, que estan molt ben interpretades. A més, és engrescador com, amb pràcticament cap prova o indici, les dues policies van tirant del fil i, amb molt d’esforç, van aconseguint informació. Habitualment en aquestes sèries sempre hi trobem alguna situació forçada, alguna troballa inversemblant o massa casual, però crec que, en general, tot està força ben embastat. Desconec si aquesta sèrie s’ha basat molt o poc en els fets reals, suposo que, perquè sigui atractiva als espectadors, cal amanir una mica les coses, però en qualsevol cas el resultat és força bo. La sèrie es va estrenar a Netiflix el setembre del 2019, i diria que ha tingut un ressò una mica discret, tot i que va rebre quatre nominacions als Globus d’Or i que ha estat vista per uns quants milions d’espectadors arreu del món. La part bona de plataformes com Netflix és que en qualsevol moment es pot veure com si la sèrie fos nova.
