Manel Haro. Barcelona / @manelhc
No hi ha res com una història de misteri ambientada en algun poble d’interior perquè ens sentim ràpidament seduïts, sigui una sèrie, pel·lícula o novel·la. En aquests casos, sovint el paisatge té un pes important, però també la trama en si, que pot estar amarada de secrets del passat, conflictes entre veïns, corrupcions diverses i tensions històriques que poden esclatar en qualsevol moment. En el cas de la sèrie El desorden que dejas, distribuïda per Netflix, tot comença amb una dona que arriba al poble on va créixer el seu marit per ocupar una plaça de professora de literatura que ha quedat vacant. El seu matrimoni no funciona del tot i pensa que aquesta nova etapa els pot ajudar, però ràpidament descobrirà que les coses no són com ella s’espera.
La benvinguda que els seus nous alumnes li brinden és inquietant, ja que li pregunten a través d’una nota anònima quant trigarà a morir-se. Ella, Raquel (Inma Cuesta), tractarà de no perdre els nervis, però serà cada vegada més difícil, sobretot quan comença a saber alguns detalls sobre la professora de literatura anterior, Viruca (Bárbara Lennie), i la relació que aquesta tenia amb els seus alumnes. A mesura que passen els dies, les seves companyes de feina i el marit de Viruca, que també dona classes al mateix institut, li aniran donant informació que l’ajudaran a trobar les peces d’un trencaclosques que Raquel s’ha entestat a completar, tot i les amenaces i els xantatges que rep.
A vegades, hi ha històries de misteri que, encara que no te les creguis al cent per cent, trobes que funcionen prou bé. En el cas d’El desorden que dejas, hi ha actituds d’alguns personatges que no estan justificades o que no s’acaben d’entendre del tot. Vaja, que veiem que a vegades fan determinades coses clarament per confondre l’espectador, però quan et mostren que res no era el que semblava, el guió es queda una mica a mitges, sense resoldre el dubte, sense explicar que, si no feien allò que semblava, llavors què feien (o per què ho feien). Per altra banda, hi ha elements de misteri que hi són posats per complicar-ho tot una mica, però que no acaben de ser determinants en la trama principal.
També hi ha una altra qüestió sobre la narrativa d’aquesta sèrie: hauria preferit que la protagonista -ja que es posa a fer de detectiu- fos qui ho anés esbrinant tot al mateix ritme que l’espectador. En canvi, alguns dels misteris ens són resolts perquè la història ens és explicada alternant el que vivia Viruca (en passat) i el que viu Raquel (en present), així que quan veiem el que està fent Viruca, anem completant la història a un ritme més ràpid que ho fa la protagonista. Però, com deia, fins i tot tenint en compte aquests aspectes, la sèrie funciona prou bé, perquè enganxa, té un bon ritme, hi ha algunes molt bones interpretacions (especialment les d’Inma Cuesta i Bárbara Lennie) i els paisatges atrapen.
La sèrie està basada en la novel·la homònima de Carlos Montero, creador d’altres sèries d’èxit com Física o química i Élite. El poble d’El desorden que dejas, Novariz, és fictici, però el que veiem es va rodar a Celanova (Ourense). L’institut que hi apareix -imponent, per cert- és l’IES Celso Emilio Ferreiro. Entre els actors, hi ha algunes altres cares conegudes, com la de Tamar Novas (que va guanyar un Goya per Mar adentro), que fa de marit de Raquel, o la d’Arón Piper (protagonista de la pel·lícula de Gracia Querejeta 15 años y un día i un dels personatges d’Élite), que és l’alumne que més pes té en aquesta història.
