Cent anys de la fundació de l’Orquestra Pau Casals

Una exposició en dues seus reivindica la figura del violoncel·lista català com a director d’orquestra i activista musical
Cent anys orquestra pau casals
Museu de la Música de Barcelona / Foto de Manel Haro.

Jordi Pujals. Barcelona / @jordipujals


Quan sentim a parlar de Pau Casals ens ve al cap de seguida el seu violoncel, l’instrument que el va acompanyar tota la seva vida i carrera, o també recordem les seves paraules i el seu imponent «I am a Catalan» que va pronunciar a la seu de les Nacions Unides el 1971 i que resumeix la seva lluita pels drets civils i la defensa de la nació catalana. Sense dubte, Pau Casals ha estat reconegut internacionalment com un dels millors violoncel·listes de la història (prova d’això és la magnífica interpretació i lectura que va fer de les suites de Bach), però, en canvi, no és tan àmpliament conegut el seu paper com a director d’orquestra.

D’aquesta faceta de Casals, avui en podem saber una mica més gràcies a l’exposició que té lloc al Museu de la Música de Barcelona, i que es pot visitar fins a mitjans de juliol, on es donen a conèixer detalls sobre la història i la creació de l’Orquestra Pau Casals i també el seu compromís social a través de l’Associació Obrera de Concerts. Una exposició que es complementa amb la del Museu Pau Casals del Vendrell, on s’exposen els concerts que aquesta orquestra va dur a terme a Catalunya i sobretot l’homenatge que els seus components van fer a Pau Casals al seu poble natal l’any 1927. Dues exposicions en una que reivindiquen la figura del músic català com un dels grans directors d’orquestra del segle XX.

L’octubre del 2020 es van complir cent anys de la fundació de l’Orquestra Pau Casals, la qual va néixer el 13 d’octubre de 1920 i es va presentar en societat al Palau de la Música. L’orquestra que va estar activa durant gairebé disset anys i es va haver de dissoldre a causa de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, que també va obligar Casals a marxar a l’exili. Durant tots aquests anys, l’orquestra va oferir més de tres-cents seixanta concerts arreu del país i va assolir un gran prestigi internacional, tant és així que fins i tot va aconseguir portar a Barcelona grans directors d’orquestra d’arreu del món.

Gràcies a aquesta exposició sabem que Casals va reconèixer que havia estat molt feliç en la seva etapa com a solista tocant el violoncel, però no l’acabava de satisfer d’una manera completa. Per al músic català, l’orquestra era l’únic instrument sense limitacions i amb quaranta-dos anys va decidir fer un pas més en la seva carrera musical i va fundar l’orquestra que va portar el seu nom, tot i que l’objectiu principal de Casals no era crear-ne una de nova sinó transformar les que ja existien per formar un gran conjunt orquestral de gran nivell. Aquesta idea, però, no va ser ben rebuda pel món empresarial i polític i es va descartar.

Una de les curiositats que trobareu explicades a l’exposició del Museu de la Música de Barcelona era el compromís de Casals per dignificar la professió de músic oferint uns bons honoraris als seus components. Això sí, a canvi, aquests -que havien de ser tots de Catalunya– havien de complir amb el màxim rigor algunes normes que Casals va imposar, com són no faltar mai als assajos i ser puntuals, tot plegat perquè la formació assolís una gran excel·lència musical. Cal destacar-ne el gran nombre d’obres contemporànies que van interpretar en la seva trajectòria i que moltes vegades van ser dirigides pels mateixos compositors com Arnold Schönberg, Richard Strauss, Igor Stravinsky i Anton Webern, però també compositors catalans com Juli Garreta, Robert Gerhard, Jaume Pahissa i Francesc Pujol.

Un dels altres aspectes poc coneguts de Pau Casals és el seu compromís social. El 1926, i en paral·lel a l’orquestra, va impulsar l’Associació Obrera de Concerts, que va arribar a tenir gairebé tres mil socis, i que va ser creada amb la finalitat de fer arribar la música simfònica també a les classes treballadores. En la mostra en podeu conèixer més sobre aquesta entitat que es va haver de dissoldre també per l’esclat de la Guerra Civil espanyol, l’any 1936.

L’exposició -entre els materials que es troben al Museu de la Música de Barcelona i al Museu Pau Casals del Vendrell- mostren fotografies, documents escrits i audiovisuals, programes de concerts i partitures d’un gran valor que han estat recopilades i conservades per la Fundació Pau Casals. El llegat i l’empremta que el músic català ens ha deixat a tots nosaltres és tan gran que de vegades no ens adonem de la dimensió total de la seva figura. Aquestes dues exposicions ajuden a reivindicar tota l’obra de Casals i a preservar la seva memòria.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES