L’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització es pot veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya fins al gener de 2022. Hi ha temps, doncs, de fer una visita i repetir, o d’aprofitar les moltes activitats que a l’entorn de l’exposició s’han programat. Des d’un punt de vista seriós però clar i didàctic s’incideix en el tema de la cultura dels anomenats pobles ibers, un mosaic divers i complex de civilitzacions que van viure a la península ibèrica durant una llarga època, entre l’edat del ferro i els segles VI-I aC, amb especial atenció a les comunitats que es van situar en l’actual territori català.
L’exposició planteja moltes preguntes i explica les recerques recents però els pobles ibers són encara un gran misteri. Tenim indicis, suposicions, però poques certeses sobre el seu origen, la seva organització social, sobretot pel que fa a les classes humils. La seva llengua encara no ha estat interpretada malgrat algunes pistes pel que fa a la numeració o a determinades -poques- paraules. Els pobles ibers, a més, van rebre moltes influències exteriors que van influir força en la seva cultura i probablement eren poc homogenis.
Amb motiu de l’exposició, el MAC ha editat un interessant catàleg en català, amb textos en castellà i anglès, que recull articles d’especialistes en diferents aspectes de la cultura ibèrica. S’han organitzat cicles de conferències, així com tallers familiars i visites guiades. S’incideix en el coneixement de la ruta dels ibers, en funcionament des del 2008, que aplega més de vint-i-un jaciments i museus del país, estructurada en sis grans itineraris i que compta amb una pàgina web explicativa.
L’exposició reuneix prop de cinc-cents objectes de diferents museus i institucions. Algunes peces emblemàtiques que no són originals compten amb una rèplica molt ben feta, com ara les populars dames d’Elx i Baza. Els àmbits en què es divideix l’exposició segueixen un fil conductor bàsicament cronològic: «A la recerca dels ibers, «El mosaic iber», «Els primers ibers, «El temps dels prínceps», «Ibèria endins», «Entre Roma i Cartago» i «La fi d’un món.»
En aquests àmbits trobem incorporats sis enigmes, de caràcter temàtic, sobre qüestions que encara no ens són prou conegudes, malgrat els avenços dels darrers anys. Un de molt important és el tema de la llengua, un altre el de les creences o l’antiga polèmica sobre una ciutat ibèrica a Barcelona, o la relació amb Anníbal, en el seu pas pel Pirineu, l’indret del qual encara no es coneix. Una bona oportunitat, doncs, per apropar-se a la història, la cultura i els misteris d’aquests pobles.
