Misèries i grandeses humanes

A 'El passat no és un somni' el grec Theodor Kallifatides segueix fent memòria i reflexionant sobre temes vitals
El passat no és un somni Theodor Kallifatides

Júlia Costa / @liujatasco


En aquest llibre Theodor Kallifatides ens retorna a l’evocació de la seva vida, com va fer a Una altra vida, encara i Mares i fills. Alguns fets els retrobem o ens arriben des d’una altra punt de vista. El pas del temps ens porta per molts camins, de vegades terribles, difícils, i en aquests llibres acompanyem l’escriptor en una mena de recerca de pau existencial, en època de madura vellesa. A banda de la intimitat familiar de l’escriptor, de les referències a amics i noies que va estimar, el llibre ens situa en una època dura, en una Grècia trasbalsada per la invasió alemanya, amb venjances, pors, delacions absurdes, violència, amb totes les misèries i grandeses humanes, tan semblants a tot arreu.

El pare de l’autor va ser un refugiat, expulsat de Turquia per grec, mal acollit per sectors del poble que hi veuen sempre un foraster, a banda de ser un mestre íntegre, d’idees comunistes, ideologia aquesta que afectarà els fills però que també aconseguirà que aquests tinguin en tot moment la sort d’haver assolit uns criteris morals sòlids. Com aquest germanastre gran, castigat i maltractat per no haver volgut participar en una violació múltiple, per exemple.

Al capdavall marxaran del poble, cap a la capital, per poder facilitar el retrobament de la família. Les idees totalitàries suraran durant molts anys a Grècia fins a desembocar en la dictadura dels coronels. La duresa i la pobresa s’abalteixen amb l’estimació familiar, amb els colors i les olors de la natura. Kallifatides ens descriu de forma poètica i realista a la vegada els paisatges, les menges, els sentiments que provoquen els indrets abandonats i els nous descobriments, la força que representen per a ell, ja des de molt jove, la lectura, l’escriptura, la força de les paraules.

Malauradament, l’escriptor, desenganyat amb el seu país, més aviat amb aquells que el governen i decideixen, en marxarà. I aleshores s’adaptarà a una nova terra, Suècia, i a una nova llengua, apresa ben aviat, car és evident que la capacitat de l’autor per a l’aprenentatge és immensa, fins al punt d’estudiar a la universitat i arribar a ser un escriptor reconegut, en suec. A Suècia formarà la seva pròpia família, es guanyarà la vida, assolirà un reconeixement, però, en algun moment, retornarà a la llengua familiar, de la mateixa manera que visita de tant en tant la família, aquesta mare immensa i extraordinària que morirà amb més de noranta anys. Arribarà a rebre un homenatge en el poble on els van passar desgràcies diverses, entre les quals, l’empresonament i tortures al pare, a causa de la delació d’algú del mateix poble que no arribaran a saber qui és.

El  passat no és un somni (Galaxia Gutenberg) no està escrit de forma convencional ni absolutament lineal, l’autor té un estil molt personal. No és una novel·la, ni un llibre de memòries, ni un assaig, ni prosa poètica, però té de tot una mica. És aquest un llibre que, com els altres dos que he mencionat, sap greu acabar, deixa empremta i reconcilia amb la bona literatura, i compta amb el valor afegit de l’excel·lent traducció de Montserrat Camps.

És ple de reflexions i pensaments que podem fer nostres i que ens diuen coses que potser no hauríem sabut expressar tan bé però que entenem i compartim. He llegit altres llibres de l’autor i m’han agradat, però aquests tres m’han resultat propers i extraordinaris. Hi trobem, en aquest cas, un munt de temes vitals, la història recent de Grècia i d’Europa en general, el lligam amb els temes clàssics, tan presents en aquell país i que tanta influència han tingut a Occident, la complexitat de l’ànima humana, la força del poder d’adaptació i supervivència, el dret a cercar un futur en un altre indret del món, un món que hauria de ser la nostra pàtria fraternal i universal, més enllà de les fronteres falses amb les quals l’hem anat trossejant.

Categories
Biografies i memòriesLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES